ARTICLE 5: CASALS

 Aquest article presenta una proposta pedagògica que consta d'un enfocament interdisciplinari, on es treballa més d'una vertent; la música, la llengua i la dramatúrgia, amb l'objectiu de dur a terme  l’activitat de glosar. Aquest proposta s'ha estat treballant des del Curs 2006- 2007 en el Projecte Corrandescolna, una nova vertent que treballa i contextualitza la glosa dins l'escola. 

La glosa és definida com "un procés artístic i comunicatiu complet (de la percepció a la reacció del públic) i interactiu basat en un conjunt indissociable de llenguatges (musical, lingüístic i gestual/corporal)". 

Aquesta activitat pretén millorar la competència comunicativa oral dels alumnes de l'escola, de manera què aquests puguin adquirir el màxim nivell possible dels diversos elements que configuren l'acte comunicatiu. La principal caratcerística d'aquest art d'improvitzar textos és la capacitat que s'ha d'assolir per tal de poder-se adaptar a diferents intencions comunicatives.

Com ja s'ha mencionat prèviament, aquest projecte va més enllà del que seria treballar la música en si;  es centra també en l'expressió oral, la poesia, les habilitats escèniques, les relacions socials o la cohesió grupal. 

Tal i com ens redacta l'autor, hi ha diversos enfocament o conceptes que es treballen de manera directa o indirecta que també està bé tenir en compte, com ara bé els següents: 

1. Un enfocament comunicatiu integrat: Hem de ser conscients que la glosa no pot entendre’s com un producte aïllat, sinó que s’ha d’entendre com una activitat comunicativa que es desenvolupa en un context determinat. 

2. Aportacions a l'aprenentatge de la llengua: Les cançons amb textos improvitzats contribueixen a ajudar a aprendre la llengua, sempre tenint molt en compte que aquesta activitat també ha de tractar diverses àrees que estan implicades i interrelacionades, mencionades prèviament. 

3. Una dimensió contextual: Hem de tenir present que activitats d'aquest estil, enforteixen lligams positius entre un mateix i la llengua, de manera que condicionen de forma decisiva l’interès i l’esforç que l’aprenent hi destinarà en aquesta mateixa. 

4. Una dimensió textual o discursiva : Aquest aspecte contraposa : l’estructuració (llengua oral formal) i la improvisació (espontaneïtat , ús informal) .

5. Una dimensió lingüística: És important conèixer i utilitzar de forma eficient els altres elements constitutius de la llengua, com ara l'entonació per tal de transmetre el missatge que volem de forma inequívoca.