Paraules clau:
competències, situacions d'aprenentatge, reforma educativa, currículum i metodologies didàctiques.
Síntesi:
L’article comenta la nova llei escolar i considera que no hi ha cap novetat per la consideració de les competències educatives amb la reforma de la Ley Orgánica de Educación (2020). Ara bé, les situacions d’aprenentatge com a nou concepte que s’introdueix, aguditzen els posicionaments pel que fa a dues qüestions principals: l’entitat curricular de les situacions d’aprenentatge i la caracterització de la seva naturalesa.
Pel que fa a la primera qüestió, no tots els elements del currículum considerats per la Ley Orgánica de Educación, coincideixen amb els dels ensenyaments mínims, atès que els segons no tenen en compte els mètodes pedagògics, però sí els objectius, les competències i els criteris d’avaluació tal com ho fa la primera llei.
En els ensenyaments mínims, les situacions d’aprenentatge, són definides com a situacions i activitats, que impliquen el desplegament per part dels infants d’actuacions associades a les competències claus i específiques, que fomenten l’adquisició i el desenvolupament d’aquestes. Així doncs, en les dues etapes d’ensenyament bàsic, es relacionen amb metodologies didàctiques on l’infant és el centre del seu propi aprenentatge i es parteix de l’interès d’aquest per tal de construir els coneixements de manera autònoma i creativa, partint dels propis aprenentatges i experiències. D’aquesta manera, les situacions d’aprenentatge adopten una funcionalitat d’eina per integrar els elements curriculars mitjançant la resolució d’activitats significatives.
Tenint en compte la definició, en la creació de les situacions d’aprenentatge, s’ha de tenir en compte el context i la realitat de cada infant, amb l’objectiu de poder personalitzar l’aprenentatge i la formulació d’uns objectius clars i la integració de diversos sabers bàsics. Aquestes característiques porten l’autor a comparar les situacions d’aprenentatge amb la teoria de l’aprenentatge situat i la comunitat de pràctica formulada a principis dels anys noranta, atès que comparteixen diverses característiques. Ambdues situen l’aprenentatge de l’alumnat i el pensament en problemes reals, impliquen a l’alumnat de forma activa en l’adquisició i la construcció del coneixement en un context situacional mitjançant l’aprenentatge pràctic perquè tingui una aplicació útil. Alhora, també comparteixen la utilitat del treball cooperatiu en una comunitat de participants.
Pel que fa a la segona qüestió, Montero considera que les situacions d’aprenentatge substitueixen a les conegudes unitats didàctiques. I que, l’ambigüitat d’aquest nou concepte, ha generat que dins de les situacions d’aprenentatge hagin emergit nous conceptes com el d’unitats de programació dins de les quals s’hi poden incloure una o diverses situacions d’aprenentatge.
Cites:
“Las reformas educativas suelen acompañarse de conceptos simbólicos que se asocian, o dan identidad, a la naturaleza de los cambios pretendidos.”
“Asimismo, se atribuye a las situaciones de aprendizaje el carácter de herramientas eficaces para integrar los elementos curriculares de las distintas áreas o materias, mediante la realización de actividades significativas, generalmente vinculadas a la resolución de problemas.”
“La ambigüedad del concepto [..] una o varias situaciones de aprendizaje, pero conviene que estas últimas no se desdibujen y adopten su principal naturaleza: aspectos didácticos que facilitan la adquisición de aprendizajes significativos, relevantes y transferibles, con especial consideración de los contextos y situaciones que propician tanto la adquisición como la aplicación de los conocimientos.”
Pregunta per a l'autor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada