Aquest text explica pas a pas, de manera argumentada i amb exemples reals com a suport perquè s'ha de conversar per aprendre ciències (i per aprendre). Les autores ens expliquen el recorregut que s'ha de seguir, de quina manera hem d'actuar com a mestres i quines són les estratègies que hem de seguir per obtenir el nostre resultat desitjat, que és l'aprenentatge de diferents continguts científics per part de l'alumnat a través de les seves idees pròpies. El concepte més important que menciona és donar aquesta importància a l'objectiu del mestre, que és aconseguir que l'alumnat faci els conceptes com a seus i els entengui des de la seva realitat per anar dotant-los de complexitat a la vegada que cognitivament és capaç d'anar superant fases del coneixement.
L'article es divideix en 7 punts:
1. Justificació
2. Conversant sobre el canvi
3. Conversar per explorar les idees dels infants
4. Fer bones preguntes
5. Conversant per entendre un món complex
6. Conversar per ajudar a construir idees noves en els infants
7. Conversar amb sentit
En el primer punt es justifica l'ús del diàleg i ens mostra el marc teòric sobre el qual se sosté l'article, exposant les seves bases teòriques.
En el segon punt exposa el motiu el qual els porta a fer una recerca sobre l'ús del diàleg i contextualitza els exemples que s'utilitzaran al llarg del text per connectar la teoria amb una experiència real.
En el tercer punt explica l'inici del procés, com es comença aquesta conversa per conèixer l'ideari de l'alumnat sobre el fet tractat i què fer amb els raonaments exposats per part de la classe.
En el quart punt s'indica la importància de fer preguntes adequades per continuar indagant en el coneixement de l'alumnat. Les autores marquen la importància de les característiques de les preguntes i ho argumenten a partir d'una cita d'Harlen (2004) molt acurada que incideix en el fet de fer preguntes centrades en la persona per afavorir la participació i la implicació en l'aprenentatge, ja que es pot contestar amb idees pròpies i no es demana contestar la resposta correcta. No hem de fer preguntes perquè l'alumnat respongui amb una definició exacta, sinó que els mestres han d'utilitzar les preguntes per anar introduint diferents conceptes a través de l'ideari de l'alumnat.
En el cinquè punt es mostra la importància del diàleg per, a través d'ell, donar sentit a conceptes i fenòmens que estan lligats a altres conceptes i fenòmens. És a dir, utilitzar el diàleg per entendre i interpretar millor la realitat, que és un conjunt d'interrelacions.
En el sisè punt les autores utilitzen els exemples del cas pràctic per primer dir que la conversa és important, però insuficient i que hem d'usar les converses com a punt de partida, revisar-les per saber què saben els nostres alumnes i a partir d'aquest punt treballar els conceptes que el docent consideri que serviran perquè la classe vagi entenent millor el concepte al qual es vol arribar.
Finalment, en el setè punt es mostra un últim aspecte molt important en la conversa com a eina o engranatge de l'aprenentatge que és el no forçar aquestes converses perquè quedin en un buit de paraules del qual no es pot extreure cap lectura positiva ni per l'alumnat ni pel docent. El professorat ha de saber què, com i quan ha de preguntar i crear una conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada