5 paraules clau: Literacitat crítica, discurs de l’odi, contra-relats de l’odi, literacitat digital i acció social.
Sintesi: El següent estudi pretén analitzar les capacitats de l’alumnat de l'ESO envers la interpretació dels arguments i la intencionalitat dels discursos d’odi en els mitjans digitals. Tanmateix, es pretén abordar el tema dels contra-relats i la capacitat dels alumnes a elaborar-los, tot i no ser una feina senzilla.
D’aquesta manera, els autors ens parlen primer dels discursos d’odi; què són i què impliquen en la societat, la seva presència en la digitalitat i què es pot fer amb aquests discursos des de l’acció social.
A partir d’aquí, se’ns explica aspectes com que els relats d’odi tenen unes característiques comunes, que hem de tenir en compte com enfoquem aquests temes en l’aula, es parla de dignitat humana, de deshumanització i inhumanització, etc.
Seguidament, ja trobem l’estudi. En aquest punt, es descriu la metodologia emprada. L’estudi se centra a fer una sèrie d’activitats amb aquests infants i analitzar els seus pensaments i respostes.
D’altra banda, s’analitzen els resultats on veiem que una gran quantitat de persones són capaces d’identificar un relat d’odi, però hi ha xifres preocupants que no saben, dubten, consideren que no ho és, no concreten, no responen, etc.
Un altre aspecte important dels resultats és el de la capacitat d’elaborar contra-relats. Aquí trobem que molt pocs alumnes són capaços de crear-los amb uns arguments sòlids. Tot i això, la xifra puja si són arguments simples, encara que no té prou pes per a superar el percentatge de persones que no concreten o no contesten.
Per acabar, trobem unes conclusions que engloben aspectes com que més de la meitat de persones poden identificar els relats d’odi; però el nombre de persones que no, és molt alt. També es veu que hi ha una gran quantitat de persones que defensen els relats perquè elles mateixes senten odi cap al col·lectiu o tema del qual es parla. Hi ha molt odi i, tal com diuen els autors: “queda bastante trabajo por hacer en las aulas”.
Pregunta a l’autor: Amb quin tipus d’activitats (sense adoctrinar), podem introduir aquests temes en una aula amb gran varietat d’opinions?
El pensament crític que cal, es pot ensenyar a utilitzar a tothom? Ja que trobem persones amb idees molt fixes què defensen la seva idea sense aplicar realment una visió crítica.
Frases destacades de la lectura:
“La educación para una ciudadanía crítica debe afrontar los retos que plantea un contexto cada vez más global donde han de convivir la diversidad [...]. Por este motivo, la escuela precisa incluir el trabajo de análisis e interpretación crítica de los discursos de odio en los medios y en las redes sociales, con el objetivo de ayudar al alumnado a crear relatos alternativos y construidos a partir de valores que favorezcan la convivencia democrática.”
“Los relatos del odio son discursos construidos contra personas y colectivos. [...]. Los describen como discursos abusivos que atacan las características de grupos sociales específicos, como pueden ser la etnia, la religión o el género.”
“La deshumanización permite, posibilita y legitima el ejercicio de la violencia sobre los grupos deshumanizados o excluidos de la propia definición de lo humano [...]”.
“Los relatos, las actitudes y los crímenes del odio se dan en diversos entornos. [...] aumentan en un contexto donde también lo hacen los movimientos extremistas de derechas, [...]. Uno de estos entornos es el digital, [...]”.
“La educación es un arma contra los discursos del odio.”
“La aplicación de una perspectiva de género a los resultados, [...] nos lleva a intuir un sesgo de género importante en la predisposición a participar y al tipo de relato que se construye”.
“[...] queda bastante trabajo por hacer en las aulas”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada