INFORME QÜESTIONARI: "LA MORT I LES VIVÈNCIES DE DOL"

 

INFORME QÜESTIONARI: 

“LA MORT I LES VIVÈNCIES DEL DOL”

---

Anàlisi de les reaccions emocionals segons l'edat dels participants, el lloc de residència i les creences religioses

Lucía Altaba 

Haptamu Solsona 

Júlia Anglada

Maria Botey 

Sofía Aguinaga

Introducció: 

El dol i la pèrdua són temes d'importància universal que susciten un gran interès i controvèrsia en la societat. La rellevància d'aquest tema radica en la seva profunda influència en les emocions i les relacions humanes. En aquest estudi analitzarem les reaccions emocionals enfront del dol que hem obtés a partir d’una enquesta amb diverses preguntes (obertes i tancades), parant especial atenció en l'edat dels participants, el lloc de residència i les seves creences religioses. 

Aquest anàlisi proporciona una visió detallada de com les diferents variables poden influir en les percepcions i experiències del dol, oferint una comprensió més profunda de la diversitat de respostes emocionals davant la pèrdua.

La pregunta central d'aquest estudi es basa en com les persones experimenten i gestionen el dol i la pèrdua  segons l'edat que tenen, el lloc on viuen i les seves creences, religioses o no. A partir d’aquí, utilitzarem aquestes tres grans variables per tal de poder analitzar com aquestes poden influir en les seves reaccions emocionals davant el dol. 

Metodologia: 

Per abordar aquesta qüestió, com ja hem mencionat prèviament, vam dissenyar un formulari que incloïa un seguit d’afirmacions on el receptor havia de posicionar-se segons si estava en acord o en desacord i un seguit de preguntes obertes (on aquest podia esplaiar-se més i argumentar la seva resposta), el qual es va distribuir a una mostra diversa de participants en diferents àrees metropolitanes i rurals. Aquesta metodologia ens va permetre capturar una àmplia gamma d'experiències i percepcions relacionades amb el dol i la pèrdua en funció d'aquestes variables

Resultats: 

Un cop obtinguda la recollida d’informació de seixanta-una persones, vam decidir separar els resultats obtinguts en quantitatius i qualitatius per tal de seguir un ordre més clar. Fent referència als resultats quantitatius obtinguts a través de preguntes tancades, vam obtenir una diversitat d'opinions i actituds envers el dol i la pèrdua en els diferents entorns urbans i rurals. Això va incloure la percepció de la presència de la persona difunta a la vida dels participants, les estratègies per fer front al dol i les creences sobre el procés de dol. 

Per una banda, vam adonar-nos que els participants que viuen en àrees rurals mostren una major tendència a valorar la presència constant de la persona difunta en les seves vides i d'expressar la necessitat de mantenir-la present en les seves activitats diàries. 

D'altra banda, els participants que viuen en àrees urbanes tendeixen a expressar una visió més pragmàtica del dol, destacant la importància de seguir endavant ràpidament després de la pèrdua.

Els resultats qualitatius de l'estudi revelen un ventall molt ampli d'experiències emocionals i psicològiques enfrontades pels participants. Algunes respostes es van expressar de manera directa a través de cites dels mateixos participants, oferint una perspectiva vívida sobre les seves vivències. Un dels participants va afirmar: " Al principi recordar fa mal i només ho sent com a un sentiment negatiu, però amb el temps cada cop que hi penses t’aporta un sentiment agredolç, d’amor i tristesa alhora." Aquesta negació inicial destaca la dificultat que moltes persones experimenten en processar la pèrdua.

En contrast, altres participants van compartir les seves emocions a través de cites que reflecteixen un canvi en la seva perspectiva. Un participant va comentar: "En vivències pròpies: és molt dur, inicialment hi ha un procés de shock on es un tabú parlar d’aquesta mort i d’aquesta persona. Ningú vol acceptar les maneres en com ha succeït, s’intenta tapar i fer que l’entorn està bé quan no ho està. Després hi ha un procès del culpabilitat de part de l’entorn, on pensen que per culpa seva la persona que ha mort d’aquesta manera ho ha fet per culpa seva. Després hi ha un procés d’acceptació d’aquesta mort. Aquesta etapa pot ser és la més llarga i dolorosa. En el meu cas a dia d’avui segueix sent tabú parlar del com va morir, però es pot parlar de la persona, però es un tema de conversa molt fràgil." Aquesta cita il·lustra com algunes persones passen de la negació inicial a la fase de culpa, destacant la complexitat del procés de dol.

Finalment, algunes cites dels participants mostren una evolució cap a l'acceptació de la pèrdua. Un participant va compartir: "Assumint que és llei de vida tot i que es molt dur, no es pot superar però s'aprèn a conviure." Aquesta transició d'una resposta inicial de negació i culpa a una acceptació de la pèrdua reflecteix la diversitat de les reaccions emocionals i la resiliència inherent al procés de dol.

En conjunt, les cites directes dels participants ofereixen una visió profunda i personal de les seves experiències emocionals, destacant la complexitat inherent al procés de dol i la varietat de respostes psicològiques associades a la pèrdua.

Primerament, els participants més joves, especialment aquells en edat universitària, mostren una tendència a veure el dol com un procés que es pot superar amb el temps i a través de l'obertura i la comunicació sobre la mort i el dol. La majoria d’ells, senten la presència o influència de la persona morta en la seva vida quotidiana a través de senyals. La seva visió està en la continuïtat de la relació amb el difunt. A més, alguns d'ells expressen la importància de buscar ajuda emocional i de permetre's sentir una gamma d'emocions enfront del dol. 

En segon lloc, aquells participants més grans tendeixen a expressar una visió més fatalista del dol, afirmant que mai es supera al cent per cent i que el temps és l'element clau per a la disminució del dolor per la pèrdua. Tot i això, tendeixen a enfocar-se en els records i la presencia emocional i espiritual en els seus pensaments. La seva perspectiva sembla ser més introspectiva. 

També, destacar que en els participants que es consideren creients practicants o que perceben la religió com un element important per enfrontar el dol, ens hem adonat que aquests mostren una tendència a valorar considerablement la comunitat religiosa en el procés de dol. A més, alguns d'ells, expressen la seva opinió respecte la importància de vestir d'una manera concreta durant el dol i de seguir les pràctiques socialment establertes d'acompanyament en aquesta situació. 

D'altra banda, els participants que no es consideren creients tendeixen a expressar una visió més lliure i oberta del dol, destacant la importància de parlar obertament sobre la mort i el dol i de buscar ajuda emocional en aquest procés.

- "Cada dia penso en les persones que he perdut. Al principi recordar fa mal i només ho sent com a un sentiment negatiu, però amb el temps cada cop que hi penses t’aporta un sentiment agredolç, d’amor i tristesa alhora."

- "Ser molt feliç. Amor, comprensió i paciència. No hi ha la millor manera, no es supera, aprens a viure amb allò."

Conclusió: 

Com a conclusió podem dir que aquest estudi posa de manifest la complexitat de les reaccions emocionals i les estratègies d'afrontament enfront del dol i la pèrdua en entorns urbans i rurals. Les respostes qualitatives i quantitatives proporcionen una visió completa de les percepcions i experiències envers aquest tema, subratllant la necessitat d'una comprensió empàtica i d'intervencions adequades per abordar aquesta qüestió de manera efectiva. A més, destaca la importància de reconèixer les diferències i similituds en les experiències de dol i pèrdua en els diferents entorns, per tal de proporcionar suport i recursos adequats a les persones afectades.