Lectura Montserrat Fons (2020)

 L’article presenta 10 idees claus pels primers passos a l’hora d’aprendre a llegir i escriure.

• Conviure amb un món lletrat. És important que els infants vegin l'escriptura i la lectura als eu voltant des de ben aviat. Això es porta a terme mitjançant veure als adults llegir i escriure i participant en això tan aviat com puguin a través d'accions quotidianes com escriure o llegir la data, fer una llista, llegir el menú, llegir una notícia, cercar informació, etc. Fins i tot en el joc poden participar la lectura i escriptura senzillament mitjançant la imitació, ja que anteriorment han vist a altres persones properes fer-ho.

• Facilitar aprenentatge interrelacionat. És crucial tractar la lectura i l'escriptura com a un conjunt i no de forma aïllada. Dels dos aprenentatges es necessiten habilitats complexes que s'han d'aprendre: a l'hora de llegir s'ha de combinar estratègicament el desxifrat i el reconeixement de paraules, dur a terme emissió d'hipòtesis i anticipació, entre d'altres; per escriure cal considerar la situació comunicativa per pensar i planificar, fer ús de relacions grafofòniques i altres convencions per la notificació gràfica i revisar el que escriu. Això dona peu a la reflexió metalingüística que permet a l'alumnat aprendre sobre el codi, el text, el discurs i fer un ús estratègic.

• Llegir en veu alta pels neolectors. Aquesta acció permet treballar la comprensió lectora abans de saber llegir (Solé, 1992). Els infants estableixen una relació propera i construeixen experiències positives amb la lectura. Llegir en veu alta permet que l'alumnat comprengui el text mitjançant l'escola i seguiment d'imatges. L'objectiu d'això és familiaritzar als infants amb la lectura des de ben aviat.

• Escriure conjuntament. Quan els infants encara no tenen l'habilitat de planificació, notació gràfica i revisió del text, escriure conjuntament amb adults coses quotidianes els ajuda en l'aprenentatge de l'escriptura. Es tracta de construir el text de forma conjunta, aportant cadascú el millor del que disposa. Es porta a terme també un seguiment del qual es va fent, prenent consciència del procés i del producte.

• Tenir en compte les relacions entre llengua oral i llengua escrita. És possible iniciar-se en l'escriptura abans de dominar la llengua oral. S'ha de tenir en compte, però, que l'infant ha d'entendre que els signes escrits, les lletres, no representen l'objecte (com un dibuix), sinó que representen els noms dels objectes. També cal que entenguin que no sempre s'escriu igual que el que parlem, ja que hi ha més limitacions en l'escriptura. Descobrir, discutir, hipotetitzar i reflexionar sobre les relacions entre l'oralitat i l'escriptura també és part de l'aprenentatge inicial de lectura i escriptura. 

• Animar a l'infant a experimentar llegint i escrivint. S'ha d'incitar a l'infant a llegir i escriure en les seves accions quotidianes, tot i que sigui només per experimentar. D'aquesta manera es fomenta l'autonomia del seu aprenentatge. És normal trobar-se amb contradiccions, formular-se preguntes, temptejar i investigar en un ambient de seguretat i confiança i en el qual s'entengui l'error com a font d'aprenentatge. És per aquesta raó que l'autora no recomana abusar de la còpia del model a l'aula.

• Considerar el valor del temps i l'espera. Aprendre una cosa tan complexa com la lectura i l'escriptura porta temps, no es considera que aquest aprenentatge acabi en certa etapa de l'escolaritat, sinó que va augmentant durant tota la vida. També es necessita temps per les activitats de lectura i escriptura, en les quals l'alumnat ha d'investigar, comparar, discutir, assajar... S'ha de fomentar el gust per aquests processos.

• Valorar més els encerts que els errors. Cal anomenar el que ha fet bé l'alumnat, no limitar-se a un "molt bé". Això permet que l'alumne prengui consciència del seu aprenentatge i es formi un autoconcepte ajustat de si mateix. A més a més, crea un clima de seguretat afectiva a l'aula.

• Utilitzar materials del medi. S'ha de fer ús del material que envolta a l'alumnat (jocs, embolcalls, senyals de trànsit, etc.). Es comença a escriure amb majúscules, per experimentar i reconèixer cada unitat. Per llegir, en canvi, des de l'inici es combinen diferents tipografies, ja que també fem ús del context per anticipar el que llegim. S'implica a infants en situacions reals de lectura i escriptura que abastin 3 usos de la llengua escrita en una societat alfabetitzada (Tolchinsky, 1990):

1. Per resoldre qüestions de la vida quotidiana (establir pactes, recordar dates, passar llista, etc.)

2. Per accedir a la informació i a formes superiors de pensament (afavorir i aprofitar els interrogants que es plantegi l'infant).

3. Per apreciar el valor estètic i literari (contacte amb textos literaris, convertir les experiències en positives i gratificants, etc.)

• Parlar de la lectura i l'escriptura. Per progressar en l'aprenentatge és necessari parlar del qual i el com es llegeix i s'escriu, compartint experiències, estratègies i coneixements. Per això cal crear situacions de lectura i escriptura col·laborativa. També cal parlar de lectures i textos que s'hagin llegit i escrit. Cal incloure aquesta temàtica en les relacions formals dins l'aula, però també en les espontànies i informals.