Lectura 1 A: "Microficciones: microcuentos y haikus.”

 “Microficciones: microcuentos y haikus”

Paraules clau:

1. Contextualització
2. Col·laboració
3. Responsabilitat
4. Innovació
5. Estímul

Frases destacables:

1. “Son 9, pero cada uno de ellos representa un mundo distinto del del resto. Cada uno carga con su mochila. Cada uno camina por la vida académica con distinto paso. Y unas horas a la semana, se reúnen conmigo para aprender Lengua y Literatura castellana.”
2. “La esencia del haiku es la captación del instante y si quería que escribieran poemas al estilo nipón, antes tenían que entrenar su percepción del entorno, antes tenían que fijar su mirada en los pequeños detalles.”
3. “No sé si fue la seguridad de tener la pauta o el estímulo de saber que sus creaciones iban a ser parte de un recital radiofónico, la cuestión es que empezaron a escribir haikus con la emoción del que consigue expresar con palabras un instante bello. Hubo momentos de intensa emoción, cuando uno de los alumnos compartió una serie de haikus elegíacos, escritos tras la muerte violenta de uno de sus amigos.”

Pregunta a l’autor:

• Com penses que l'experiència d’aprendre a crear microcontes i haikus ha impactat en el desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes? Has notat algun canvi significatiu en la seva relació amb la literatura i l'escriptura?

Síntesi:

En l'article de Lourdes Domenech, l'autora ens comparteix una de les seves experiències ensenyant literatura a un grup molt divers d'estudiants de 2n d'ESO. Destaca que, malgrat les diferències individuals i personals dels alumnes, el repte més gran sempre era captar la seva atenció, cosa que no sempre aconsegueix, però que amb el taller de “microficcions” pot afirmar tranquil·lament el seu triomf.

Aquest taller es basa en dues seqüències didàctiques diferents anomenades “microcontes” i “Haikus”. En la primera, introdueix als nens en la lectura, permetent que cada inici de classe, un d'ells, llegeixi un conte a la resta i seguidament el comenti i completi. L'autora expressa amb sorpresa com quelcom tan poc innovador va resultar tenir tant èxit, ja que tots desitjaven ser “dictadors de microcontes”. 

També van realitzar un taller d'escriptura en el qual van recrear, de manera col·lectiva, el microconte de A. Monterroso, “El dinosaure”. Una vegada completades aquestes petites tasques, l'autora afirma que havien assolit una certa experiència lectora per a començar a escriure les seves pròpies produccions (a partir d'imatges d'inspiració que ella els va proporcionar) i que van reunir en un microllibre. 

En la segona seqüència, l'autora se centra en un tipus de micropoema japonès anomenat “Haiku”. Comença fent que els estudiants es qüestionin si es pot escriure un poema sobre qualsevol tema i continua duent a terme activitats perquè els seus alumnes desenvolupin la seva percepció de l'entorn i aprenguin a fixar la seva mirada en els petits detalls, ja que, segons l'autora, l'essència de l'haiku és la captació de l'instant.

Gràcies a una taula que els va facilitar Lourdes Domenech, als estudiants els va resultar molt senzill tot el procés d'escriptura, el qual acostuma a ser força feixuc. Finalment, van realitzar un programa de ràdio on van recitar els seus haikus i fins i tot els va sorgir la idea d'imprimir-los i regalar-los a la biblioteca. Segons l'autora, l'emoció va ser tal, que un dels estudiants va crear un compte de Twitter on va difondre tant els haikus com els microcontes.

L'article destaca com les activitats van permetre als alumnes expressar les seves emocions i experiències personals a través de la literatura i l'escriptura. L'autora conclou que aquesta manera tan especial de tancar el curs va quedar marcada tant per moments tibants i de consens com de col·laboració i amistat.