Paraules clau:
Innovació, llengua, professorat, formació, interdisciplinari.
Síntesi:
Per entendre quin lloc ocupa la llengua dins de l’educació, hem d’entendre els canvis que ha patit aquesta al llarg dels anys:
Al voltant dels anys 60, va haver-hi una crisi amb l’ensenyament de la llengua que va portar la necessitat de treballar-la des d’un punt de vista innovador.
El canvi de contexts socials comporta problemes i necessitats diferents dels quals ens hem d’adaptar, per això no sempre els canvis han sigut satisfactoris per l’evolució de l’ensenyament de la llengua i, és per això, que el canvi es considera dinàmic.
Així doncs, la innovació ha estat, d’una manera o altra, sempre present en la història de l’educació. De fet, cada vegada està més present a les aules.
Des del punt de vista de l’educació lingüística, la llengua s'entén com una activitat de comunicació i de construcció del pensament i coneixement (destacant la necessitat de desenvolupar una competència comunicativa dels infants, dominant els diferents àmbits de la llengua) i la llengua com a objecte de reflexió (destacant la necessitat de desenvolupar una competència comunicativa dels infants, utilitzant la llengua de manera efectiva).
Es poden trobar projectes per treballar la llengua, com treballant a través d’altres àrees o la utilització de les TIC.
Finalment, el professorat té un rol rellevant en la innovació de l'ensenyament de la llengua i cal que adaptin els enfocaments pedagògics.
Cites:
“La innovación en todos los campos de la vida humana es una actitud, es la capacidad de ajustar las acciones humanas a las situaciones cambiantes que se presentan a fin de que cumplan los objetivos que se proponen. Esta actitud implica indagar en nuevos caminos quizás no explorados anteriormente o en readaptar a nuevos contextos formas de actuar ya existentes.” pàg. 1
“El punto de partida es siempre una inquietud, una mirada crítica y reflexiva a la propia actividad que lleva a buscar salidas alternativas.” pàg. 2
“Las dificultades que presenta el aprendizaje de la lengua (tanto en las llamadas áreas no-lingüísticas como en lengua) no desaparecen al situar ese aprendizaje en el marco de un
proyecto innovador. Pero sí podemos conseguir que sean más significativas las soluciones adoptadas, orientadas a instalar algún interrogante relevante (una pregunta intrigante a la que los escolares deberán dar respuesta) para la que sea necesario implicarse en la elaboración de una respuesta (un diálogo, un gráfico, un texto, una clasificación razonada...), que a su vez exigirá poner en juego conocimientos variados.” pàg. 13
Pregunta pels autors:
Creieu que la innovació en l’ensenyament de la llengua hauria de ser prioritari a la innovació d’altre àrees escolars?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada