Lectura 1A: “A pie de aula. Microficciones: microcuentos y haikus”

5 paraules clau: Atenció a la diversitat, innovació, motivació, contextualització i col·laboració.

Síntesis: El següent article ens parla d’un projecte portat a terme per una mestra per tal d’introduir a uns alumnes de 2n d’ESO, amb molta diversitat i diferències entre ells, en la literatura. Primerament, remarca la importància de cridar la seva atenció amb les propostes i com no sempre ho aconsegueix. Tot i això, la nova proposta que anomena Microficciones, li ha donat bons resultats. 

La primera part d’aquest projecte, consisteix a treballar els microcontes amb diferents activitats dinàmiques i amb procediments diferents, però amb el mateix propòsit. Aquest consisteix en aconseguir que els alumnes assoleixin una certa experiència lectora i escriptora. Així doncs, algunes activitats consistien en dictar cada dia un microconte, relacionar les històries elaborades per altres companys (contextualització que els porta a una major motivació) amb els seus títols corresponents; i, per últim, després d’haver aconseguit llegir una gran quantitat d’històries, ja podien parlar del gènere del microconte i les seves característiques principals (ja que tots les coneixien de sobres). 

D’altra banda, i per continuar amb el projecte, es treballen els “haikus”. Aquesta part del projecte, la introdueix amb una exploració de les idees prèvies de l’alumnat per tal de demostrar-los que la poesia pot sortir de qualsevol lloc i sentiment. Tanmateix, el procés era el mateix per tal de compartir en veu alta els haikus que llegien i/o memoritzaven. D’aquesta manera, la mestra aconsegueix introduir-los poc a poc en l'essència d’aquest tipus de poesia, per tal d’aconseguir que ells mateixos puguin pensar en un instant (classificar-lo en el lloc, el moment, etc.) i, després desgranar-lo per tal d’aconseguir la poesia. Amb tot, la mestra explica com aconsegueix la motivació i les ganes dels alumnes per elaborar i expressar un bon instant o, com s’explica, un instant emocionant, personal i que permet aprofundir en els propis sentiments. 

Per últim, ens parla de com la programació era una i després els infants van voler implicar-s’hi donant noves idees per acabar el projecte com: regalar els seus haikus, fer un llibre, publicar-los, etc. 

Pregunta a l’autor: La dinàmica seria la mateixa si hagués estat una seqüència didàctica per a més alumnes? Es podria aconseguir aquest moment personal i d’exploració i de compartir amb la resta les pròpies històries i sentiments? Caldria fer una feina prèvia de grup-classe?

Frases destacades de la lectura:

1. Cada grupo de alumnos plantea retos diferentes. Y no hablo solo de retos académicos, sino también personales. [...] Cada uno carga con su mochila. Cada uno camina por la vida académica con distinto paso. 

2. No eran expertos, pero habían adquirido cierta experiencia lectora, por lo que ya estaban en disposición de escribir sus propias producciones. 

3. Cada día, les pedía que se detuvieran a pensar en un instante vivido. El primer día no fueron capaces de expresarlo, pero al segundo ya habían captado el porqué del requerimiento. El tercer día aprendimos a escuchar el ruido de la naturaleza [...]

4. La esencia del haiku es la captación del instante y si quería que escribieran poemas al estilo nipón, antes tenían que entrenar su percepción del entorno, antes tenían que fijar su mirada en los pequeños detalles. 

5. [...] la cuestión es que empezaron a escribir haikus con la emoción del que consigue expresar con palabras un instante bello. Hubo momentos de intensa emoción, cuando uno de los alumnos compartió una serie de haikus elegíacos, escritos tras la muerte violenta de uno de sus amigos. 

6. La realización de un programa de radio estaba dentro de la programación inicial, pero el entusiasmo hizo que surgieran nuevas ideas para la difusión de sus producciones. [...] imprimir haikus y regalarlos, [...] crear una cuenta de Twitter.