Lectura 2B (Camps i Fontich)

 

Aquesta lectura ens comença situant dins del marc conceptual de la innovació (què és, com s'entén, etc.) per després fer una anàlisi de l'ús de la llengua dins les diferents àrees de coneixement. Posteriorment, ens parla de dos aspectes claus de l'educació lingüística; la llengua com activitat de comunicació i construcció del pensament i el coneixement i la llengua com objecte de reflexió. Finalment, ens dona exemples de diversos projectes interdisciplinaris per veure quin és el paper de la llengua en ells i s'acaba l'article amb les conclusions a les quals arriben els autors. 

La definició d'innovació que ens dona el text és la següent: "és la capacitat d'ajustar les accions humanes a les situacions canviants que es presenten per tal que es compleixin els objectius que es proposen" (Camps i Fontich, 2019).

Aquesta definició es relaciona amb la idea preconcebuda que té la nostra societat sobre la innovació, que l'entén com un procés que sembla que quan s'ha arribat al producte desitjat, és un producte perfecte i sense lloc a la crítica. Després, observem a l'article les contradiccions que té enfocar la innovació des d'aquest punt de vista i ens parla d'ella com una actitud, no una metodologia. En paraules del text, els autors diuen: "aquesta actitud implica indagar en nous camins potser no explorats anteriorment o en readaptar a nous contextos maneres d'actuar ja existents".

Per arribar a aquests camins, els mestres depenen de tres àmbits que són punt de trobada per la reflexió prèvia a la innovació: 

1. Aportacions de les investigacions

2. Reformulació de pràctiques de la pròpia tradició escolar

3. La idea que les persones aprenem en implicar-nos en activitats que tenen una transcendència més enllà de l'escola.

A partir de la reflexió utilitzant els àmbits mencionats, podem trobar diferents maneres de tractar els continguts que l'alumnat ha d'aprendre, però que tenen en comú l'ús de la llengua.

En el primer enfocament que l'autoria dona a la llengua és que és el camí pel qual transiten tots els continguts, sigui l'àrea que sigui. La diferència entre les àrees del coneixement és la manera que tenen d'exposar la seva informació, a través de diferents gèneres i diferents registres. És a dir, totes les matèries utilitzen la llengua, però l'utilitzen de manera diferent adaptada a les seves necessitats i característiques.

El segon enfocament ens parla de treballar la pròpia llengua, el metallenguatge. Els autors ens indiquen que gràcies a aquesta reflexió s'ajuda el nostre alumnat a indagar i aprendre més sobre la llengua i la matèria i dona eines per realitzar lectures crítiques.

El resum dels dos enfocaments el faig amb aquesta frase extreta del text:

"La llengua com a activitat de comunicació, de construcció del pensament i del coneixement; i la llengua com a objecte que cal saber analitzar per a realitzar aquesta activitat de la millor manera possible i per a desentranyar els significats, a vegades ocults, que vehicula a fi que serveixi d'instrument de reflexió crítica." (Camps i Fontich, 2019).

En conclusió, com arriben els autors, qualsevol projecte innovador és també innovador en la manera d'ensenyar i aprendre llengua. El que cal és donar el pes a la llengua que té dins els diferents àmbits i, amb aquest fet, també fer més significatiu, més ric i més ampli el coneixement pel nostre alumnat.