Lectura 2 B. Innovación en la enseñanza de la lengua.

 Lectura 2. Innovación en la enseñanza de la lengua.

5 paraules clau:

-        Activitat de comunicació

-        Construcció del pensament

-        Innovació

-        Formació docent

-        Àrees lingüístiques i no lingüístiques

Síntesi:

El text comença amb definicions d’innovació en referència al marc educatiu. Així doncs, repassant la història de l’educació esmenta que la innovació no és nova, sinó que és derivada de l’adaptació al context i a les necessitats de l’espai-temps corresponent. Alhora s’esmenta com la innovació ha d’anar lligada d’una reflexió i pensament crític que acompanya al docent a buscar sortides alternatives per a trobar solució a les mancances o punts més dèbils de dins una problemàtica i com aquesta és destinada a superar tensions i contradiccions del sistema amb ànims d’aconseguir una millora permanent.

En el seguit del text hi trobem una mirada enrere pel que fa a l’educació més tradicional, on fa referència a l’educació lingüística, a les pràctiques més rutinàries com son les redaccions, els anàlisis sintàctics... Alhora fa menció a totes aquelles innovacions passades que ens han permès aplicar noves mirades sobre continguts, formes òptimes per a l’aprenentatge dels infants i les formes que ha d’adoptar l’ensenyament de la pròpia llengua. Tanmateix també esmenta totes aquelles pràctiques que han estat contraproduents.

Dins l’article hi veiem referències a la relació del context amb les necessitats que hi podem trobar pel que fa a la llengua dins la societat, la llengua forma part del nostre dia a dia i, per tant, ha de canviar amb nosaltres.

Un dels punts a destacar és la reflexió de la comparació entre la llengua com a activitat de comunicació i construcció del pensament i coneixement i la llengua com a objecte de reflexió, deixant clar que, pel que fa a la llengua com a activitat de comunicació, és present en el nostre dia a dia, pensament, i per tant en el desenvolupament de la vida humana (inclús a l’escola dins de totes les diferents assignatures i continguts), i pel que fa a la llengua com a objecte de reflexió ensenya una introspecció en els trets més tècnics de la pròpia llengua, parlant de gramàtica i els processos d’innovació necessaris per a un procés d’aprenentatge òptim.

Finalment, mostra una sèrie d’exemples on la llengua pren un paper important tot i estar dins de diferents àmbits i assignatures, així com l’ús de la llengua a les Ciències Socials i Geografia, l’aplicació de la llengua anglesa a l’aprenentatge de les matemàtiques i la comunicació oral per aprendre ciències naturals.

 

Preguntes a l’autor:

-        Tenint en compte la relació de la vella innovació i dels nous canvis per a la millora de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua, creus que els canvis anteriors a l’actualitat són contingents per arribar on som avui en dia?

-   Creus que una fusió de la tradicionalitat de l’ensenyament de la llegua i les noves metodologies incrementaria el nivell d’aprenentatge dels alumnes?

-       La llengua va lligada al context, per tant l’aprenentatge també, així doncs, creus que en algun context en concret podríem trobar més eficients les metodologies més tradicionals?

Frases destacades:

“La lengua como actividad de comunicación, de construcción del pensamiento y del conocimiento; y la lengua como objeto que hay que saber analizar para realizar esa actividad de la mejor manera possible.”

“El estudio de la lengua como objeto sea imprescindible para tener instrumentos de reflexión sobre el uso y para adoptar si cabe una posición crítica.”

“La importancia de abrir espacios para trabajar los dos tipos de oral: “hablar para pensar” y “hablar para comunicar lo pensado”. Ello permite trabajar la idea que aprender ciencia, más que acceder a un conocimiento que “ha estado siempre ahí”, es un proceso de construcción de significado, inicialmente a partir de la discusión y más adelante de la transmisión de los saberes ya estabilizados.”