5 paraules clau: llenguatge inclusiu, discriminació, desdoblament lingüístic, gènere neutre i igualtat/desigualtat.
Síntesis: En aquest text se’ns presenta una crítica al llenguatge inclusiu amb el pretext que és més discriminatori del que es pretén. L’autora fa palesa d’aquesta discriminació a l’hora d’utilitzar aquest llenguatge per les seves connotacions excloents. Així, es defensa que quan separem les dones dels homes, estem separant el col·lectiu en general i resulta molt més separatista, ja que tothom vol sentir-se part del col·lectiu amb el qual s’identifica.
En aquest punt, hi ha molts comentaris que defensen en majoria el que l’autora crítica, i sovint perdem la practicitat del llenguatge per voler fer-lo més inclusiu. Tot i això, és important entendre que no és una obligació i que el fet d’utilitzar-lo, va en funció de cada persona i les seves comoditats.
Així mateix, el fòrum de respostes presenta moltes incerteses de com parlar o com utilitzar el llenguatge. Altres manifesten el seu rebuig respecte al llenguatge inclusiu que els discrimina o comparteixen exemples que suposadament no discriminen el gènere femení sinó el masculí i dels quals no en diem res. També, altres idees importants que es presenten són els termes d’igualtat. El llenguatge inclusiu per a algunes persones demostra la diferència entre homes i dones i disminueix la igualtat. Per tant, es defensa la idea d’acceptar la sexualitat o la identitat com acceptem que hi ha persones amb ulls blaus i marrons sense la necessitat de ressaltar-ho. A més a més, cal destacar que hi ha opinions, no del tot contràries, que ens fan pensar que la llengua actual també té connotacions sexistes i estereotipades que caldria rumiar sense canviar la gramàtica.
Per últim, es parla de política i com aquesta forma de tractar el llenguatge fa que es generin discursos més buits i, en alguns casos, inútils. D’aquesta manera, també es presenta la comparativa amb el llenguatge en altres llocs del planeta com l’anglès o el xinès que no tenen gènere o que no diferencien en aquests termes.
Pregunta a l’autor: L’opinió seria la mateixa si trobéssim a persones que pensen que el llenguatge inclusiu els genera més comoditat i sentiment d’identitat en un món on encara no hi ha tanta acceptació?
Consideres que el llenguatge actual o d’abans no és discriminatori, estereotipat ni sexista?
Frases destacades de la lectura:
“El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina. Quan parlem de ciutadanes i ciutadans, les ciutadanes queden excloses del conjunt de ciutadans.”
“No crec que aquesta paraula reculli el batec del carrer, em sembla que ve més d'una elit que del mateix col·lectiu LGBTI+. He tingut alumnes trans i amics trans, i mai no han expressat la necessitat que se'ls reconegui amb una paraula diferent.”
“I l'Ajuntament de Sentmenat va tenir la pensada de distingir entre tions i tiones. Els va semblar que era més just feminitzar les tiones, però els hi van posar trenes i pestanyes. Visibilitzant les tiones les van marcar d'una determinada manera! El tió és un tros de fusta. Parlant de tiones no només perdem el significat original, sinó que les estereotipem.”
“La idea que si canviem la llengua canviarà el món és una fal·làcia.”
“És que cada cop hem anat a més. [...] Penso que la dicotomia entre visibilitzar i marcar continua sent vàlida. Quan parlem de visibilització hem de recordar que qui et visibilitza és un altre: jo no vull que em visibilitzin, vull poder ser-hi i que em vegin. A l'hora de marcar, només cal recordar que quan crees un femení a partir del masculí, el problema és que sovint agafa un matís despectiu.”
“[...] hi han dones economistes però mai no he sentit parlar d'homes "economistos" així com tampoc de "pilota" de la fòrmula I i sí de "la pilot" de fòrmula I. En qué quedem doncs?”
“Es tracta de no ressaltar el criteri de genere o preferencia sexual i acceptar que es tan significatiu com tenir ulls blaus o marrons.”
“[...] Però crec que està bé que reflexionem sobre alguns usos del llenguatge que marquen estereotips i que podem millorar sense reescriure la gramàtica actual.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada