Paraules clau:
Feminisme, llengua, gènere, sexisme, canvis.
Síntesi:
L’article defensa que les persones filòlogues saben que les decisions lingüístiques es duen a terme per raons històriques i etimològiques i no per raons sexistes. Per tant, no és un sistema construït per homes, masculins, masclistes i discriminatoris com algunes persones consideren. Ara bé, l’article també comenta que Espanya no està en contra de la flexió del femení dels noms de professió i oficis i, que si es desprestigia l’idioma, es desprestigia tot el que va associat en aquest. Alhora considera que es pot comprendre i compartir aquest corrent del feminisme que força les paraules per aconseguir una consciència general que aconsegueixi canviar la situació.
L’autor continua amb la concepció que la llengua és una representació de la realitat i aquesta realitat coneguda influeix en el llenguatge i el modifica. Així doncs, hi ha una influència de la realitat molt rellevant en la percepció de les paraules que la representen. D’aquesta manera, la llengua pot ser un senyal que ens indiqui que la realitat ha de canviar, perquè quan aquesta canviï, les paraules representaran la realitat canviada. Per tant, tenint en compte la influència d’aquesta realitat, una mateixa estructura sintàctica pot donar resultats molt diferents.
Pel que fa a la llengua espanyola en el gènere, l’autor considera que la llengua no es mostra molt coherent respecte al gènere (concepte que moltes persones confonen amb el sexe i és una gran font de malentesos), i que no hi ha unes terminacions molt clares per cada gènere. El corrent feminista ha aconseguit que respecte a les terminacions s’utilitzin alternatives a termes comuns pel femení i el masculí, i que en alguns casos es pretén el desdoblament, en altres la simplificació i en altres no hi ha cap lluita. D’altra banda, coincidit amb Aguas Vivas i Enriqueta García, l’autor comenta que en alguns casos, el masculí genèric no fa desaparèixer a la dona, sinó que engrandeix la seva importància, i que no s’ha de confondre l’absència amb la invisibilitat.
Des del punt de vista de l’autor, s’ha d’analitzar el sexisme en l’ús del llenguatge i no el sexisme en el llenguatge, ja que hi ha diverses tendències sexistes, com el salt semàntic, la visió androcèntrica, les partícules discriminatòries i les asimetries en els noms. Finalment, es comenta que el fenomen que genera certes esperances per trencar amb aquest sexisme és el femení genèric.
Cites:
Aguas Vivas Catalá y Enriqueta García Pascual: “Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista.”
“La lengua no es la realidad, sino una representación de la realidad.”
“Pero si una amiga nos dice “mis padres no están” y yo sé que sus padres son un hombre y una mujer, la palabra “padres” los representa a ambos, y no cabe invisibilidad alguna de la madre: la realidad conocida influye en el lenguaje y lo modifica.”
“El peligro consistí en que esta sensación se dé antes de tiempo: es decir, que el cansancio llegue antes de cumplirse los objetivos que la duplicación pretende.”
Preguntes per a l'autor:
Com s’ha d’educar en els infants per conscienciar-los i que no reprodueixin el sexisme en l’ús del llenguatge?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada