divendres, 13 d’octubre del 2023

Lectura 4. Marcos & Centenera (2019), 'Les amigues' del lenguaje inclusivo

Paraules clau:

Gènere, igualtat, llenguatge, canvis, neutre.

Síntesi:

L’article exposa l’ús del morfema -è pel gènere neutre que empren les noves generacions d’hispanoparlants. L’ús de la -e va guanyar visibilitat durant les manifestacions a favor de la legalització de l’avortament l’any 2018 a Argentina, i des d’aquell moment els joves argentins i xilens l’utilitzen per relacionar-se amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat entre els diversos gèneres. Aquest morfema té més força que les propostes anteriors com la x, l’arrova o l’asterisc. Ara bé, hi ha sectors més conservadors que rebutgen de forma oberta aquests tipus de canvis lingüístics.

És tant la rellevància que ha assolit en aquests països, que els infants també el fan servir a les aules de primària (sobretot en escoles públiques), tot i que les escoles no tenen una normativa al respecte i deixen en mans del docent com actuar. Pel que fa a les universitats, hi ha sis universitats que ja accepten aquest morfema com a vàlid.

A Espanya, aquest canvi encara no s’ha produït tot i que dins del Congrés hi ha certs diputats de Más País que sí que en fan ús i els diputats de Podemos utilitzen el femení genèric. Alguns autors considerem que per introduir el canvi del morfema neutre a Espanya, s’hauria de tenir molt clar que es pretén amb aquest canvi. En canvi, en altres països sí que ja l’han implementat com és el cas de l’Acadèmia Sueca que va ser la primera a introduir el gènere neutre al diccionari oficial de la llengua l’any 2015 o el pronom they entre els anglosaxons que ha començat a estendre’s amb molta força.

Cites:

“Para analizar las decisiones y propuestas sobre este morfema en el plural genérico, habría que saber primero qué se pretende con ello. Si se trata de denunciar las desigualdades y el machismo, la campaña de comunicación me parece magnífica. Si se trata de modificar el idioma de una forma unilateral, desde arriba, desde el poder o las élites sociales, dudo que casi 600 millones de personas vayan a seguir esas directrices de un día para otro. Sería un proceso muy lento, que llevaría siglos.”

“Cuando el machismo desaparezca y disfrutemos de la igualdad total entre varones y mujeres, la lengua dejará de ser importante en estas cuestiones”

“El lenguaje inclusivo no es un lenguaje, sino el espejo de una posición sociopolítica.”

Pregunta per a l'autor:

Quin creus que és el motiu que a Espanya no s’utilitzi de manera general l’ús del morfema neutre com passa en els altres països exposats a l’article?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lectura_A6 Castillo-Sánchez et al. (2022)

Aquest estudi sorgeix d'un projecte de recerca centrat en l'anàlisi dels materials didàctics (MD) utilitzats en l'ensenyança de ...