Lectura 4B

 

Aquest cop ens trobem dos articles que parlen de la mateixa temàtica, el llenguatge inclusiu, encara que ho aborden de maneres diferents.

En l'article de Grijelmo (2018) ens convida a fer una reflexió sobre quina és la posició de l'idioma (la llengua castellana) pel que fa al llenguatge inclusiu. L'autor parteix de la base que el llenguatge no és sexista, sinó l'ús que es fa d'ell, ja que considera que l'espanyol té els suficients recursos per evitar ser una eina exclusora i depèn més de l'emissor del missatge i la seva intenció que de l'ampli ventall d'opcions que té aquest idioma per expressar-se. 

L'autor també ens ensenya amb diferents exemples que no podem considerar que la llengua castellana sigui sexista com a tal, ja que hi ha (i hi ha hagut) regles amb criteris bastant arbitraris o termes que es surten de la norma, que ningú s'ha parat a pensar i que estan molt consensuats socialment. Utilitzant aquests exemples, Grijelmo reforça el seu argument exposat al paràgraf anterior.

Un punt molt important que marca l'escriptor és la diferència entre sexe i gènere i com aquesta dificultat de separar els dos termes està causant problemes en la llengua. 

Com a conclusió, deixo una de les últimes frases de l'autor en el text, dita per Aguas Vivas Catalá i Enriqueta García Pascual citat al text de Grijelmo (2018): “Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista”.

Per altra banda, en el text de Marcos & Centenera (2019) ens parla del morfema e-.

En aquest text ens explica de quina manera ha sigut acceptat en les institucions argentines, quin procés ha hagut de seguir perquè les diferents administracions acabin acceptant aquesta forma com una més dins l'àmbit formal. Trobem que en Argentina s'ha acabat amb aquesta formalització perquè en l'ambit social si és una realitat. Les autores ens indiquen que la classe mitjana treballadora té incorporat el morfema e- dins la seva realitat quotidiana. L'exemple més clar del text el tenim en la situació de l'àvia i el net quan pregunta quins amics venen a la seva festa d'aniversari, ell diu els noms, ella pregunta si no venen noies i ell contesta dient que sí, però que ella ha preguntat si venien amics, no "amigues" (en castellà).

L'autoria també ens explica com està la situació en Espanya i de quina manera s'està pressionant des del Govern perquè es dugui a terme un canvi, encara que les institucions no els sembla bé aquest canvi de dalt a baix. Grijelmo està citat en el text i diu el següent: “Para analizar las decisiones y propuestas sobre este morfema en el plural genérico, habría que saber primero qué se pretende con ello. Si se trata de denunciar las desigualdades y el machismo, la campaña de comunicación me parece magnífica. Si se trata de modificar el idioma de una forma unilateral, desde arriba, desde el poder o las élites sociales, dudo que casi 600 millones de personas vayan a seguir esas directrices de un día para otro. Sería un proceso muy lento, que llevaría siglos”

Finalment, el text ens ensenya diferents exemples utilitzats per grups polítics de caire progressista com són Unidas Podemos o Más País, on utilitzen diferents recursos per ser inclusius, però sense utilitzar el morfema e-. Fan servir recursos que ja existeixen i estan formalitzats dins la llengua. També, per finalitzar el text, Marcos & Centenera ens donen exemples d'altres idiomes on s'han canviat termes per ser més inclusius, sobretot de cara a les persones de gènere no binari.