Lectures 6 A: "Producción de materiales educativos para la enseñanza del mapuzugun: aproximación des de la experiencia y perspectivas de las y los educadores"

“Producción de materiales educativos para la enseñanza del mapuzugun: aproximación des de la experiencia y perspectivas de las y los educadores”

Paraules clau:

1. Material didàctic
2. Llengua indígena
3. Aprenentatge significatiu
4. Enfocament metodològic qualitatiu
5. Coneixements previs

Frases destacables:

1. “El uso de MD resulta un requerimiento pedagógico clave para los procesos de enseñanza de una lengua, puesto que facilitan y conducen el aprendizaje.”
2. “En cuanto a las características pedagógicas más destacadas, se encuentran la consideración de los conocimientos previos y la atención a las diferencias de los destinatarios en ambos contextos en formato presencial.”
3. “Por último, en lo que respecta a la dimensión funcional, la característica del material está vinculada, …, con la referencia permanente a la cotidianidad, es decir, de qué modo estos se conectan con la realidad del estudiantado y la representa en su diversidad.”

Pregunta a l’autor:

• Quins són alguns dels aspectes específics que la política pública i la investigació educativa encara no han abordat i que proposeu que s'investiguin, revisin i analitzin per poder revitalitzar la llengua mapuzugun?

Síntesi:

L’artícle “Producción de materiales educativos para la enseñanza del mapuzugun: aproximación desde la experiencia y perspectivas de las y los educadores” de Silvia Castillo Sánchez et al. dirigeix el seu enfocament a la importància de desenvolupar materials educatius específics per a l’aprenentatge de la llengua mapuzugun (a Chile) en diversos contextos educatius. Els autors afirmen que el reconeixement i revitalització de les llengües indígenes és crucial per poder preservar la diversitat cultural i promoure la inclusió a l’educació.

D’una banda, els autors ressalten el disseny de materials educatius, ha de ser respectuós amb la cultura, incloent-hi, elements culturals contextuals que connectin als estudiants amb la seva identitat i patrimoni lingüístic. Castillo Sánchez et al. sostenen que aquest enfocament no tan sols contribueix a l’aprenentatge de la llengua, sinó que també reforça el sentiment de pertinença i d’orgull cultural dels alumnes. A més, indiquen que aquest camp s’ha d’abastar des de dos camps diferents per tal d’extreure’n resultats reals: la política pública educativa i l’àmbit autònom de les organitzacions maputxe.

Al llarg d’aquest article, Castillo Sánchez et al. també ens presenten quins han estat alguns dels desafiaments i obstacles sorgits en aquest procés, entre ells, la falta de materials disponibles i la necessitat d’adaptar estratègies pedagògiques a la realitat dels estudiants de la comunitat de maputxe, per tant, ens menciona alguns dels estudis més rellevants per a l’ensenyança i aprenentatge del mapuzugun. Dins els estudis pioners, el treball de Luna et al. (2014) centrat en recursos educatius utilitzats com a objectes mediadors de l’aprenentatge del mapuzugun, en l’àmbit de les TIC, la investigació de Rosas et al. (2018) que aporta un disseny de software per al suport de l’ensenyament del mapuzugun a l’escola i, finalment, el treball de Madrid Vicencio (2013), que dissenya una joguina de paper per introduir la llengua als més joves des d’un aprenentatge significatiu a través del joc. 

Els autors també emfatitzen la rellevància de fer aquest material motivador per als estudiants adaptant les estratègies a les necessitats i característiques específiques de l’alumnat. Aquests materials també han de ser estèticament atractius i molt visuals per cridar l’atenció dels infants. Castillo Sánchez et al. subratllen que la integració de l’ensenyament de la llengua mapuzungun ha d’estar present durant totes les etapes educatives, començant a l’educació inicial i fins a l’educació superior. A més, els autors expliquen quant important resulta la utilització de diferents estratègies pedagògiques, entre elles, en comptes d’optar per la traducció, fomentar la deducció i reflexió de la llengua. Totes aquestes metodologies mencionades permetran que els alumnes utilitzin i es familiaritzin amb la llengua també en àmbits no formals (família, amics, etc.), transformant-la així en una llengua viva. 

En resum, l’article emfatitza quant important resulta la creació de material didàctic per a l’ensenyament del mapuzugun amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge i la preservació de la llengua i la cultura maputxe. Per tant, els autors fan una demanda d’investigació, revisió i anàlisi dels aspectes que la política pública i la investigació educativa encara no han abordat amb la finalitat de revitalitzar la llengua mapuzugun.