5 paraules clau: Violència masclista, violència simbòlica, sexisme lingüístic, constitució i inclusió.
Síntesis: El següent article ens parla de la situació actual en la qual vivim envers la violència cap a la dona i com el llenguatge en forma part d’aquesta situació. Així es presenta el llenguatge com l'eina de comunicació que pot fomentar de forma simbòlica aquesta violència. La UNESCO ha estat treballant per aconseguir millorar i canviar el llenguatge per tal que sigui més inclusiu. De tal manera, la RAE ha arribat a unes conclusions en termes de gramàtica i ús del llenguatge per millorar la situació. D’aquesta manera, durant el text ens parla de la necessitat d’abordar aquest masclisme i sexisme des de tots els vessants possibles i, per tant, també des del llenguatge. Així es pretén trobar una via més per encaminar-nos cap a la igualtat.
Per últim, i per tal de destacar una mica l’estructura de l’article, aquest ens fa una crida a la col·laboració per signar contra la tolerància cap aquestes actuacions que denigren a la dona i fa que, els seus drets, estiguin en perill. Així mateix, el text ens presenta diversos casos reals de com les dones han estat marcades per voler defensar la seva posició en la societat i seguidament, ja ens introdueix en el paper del llenguatge. Després, es presenta l’origen del llenguatge inclusiu, com ha estat impulsat pel vessant feminista per combatre aquest sexisme i com el govern o la mateixa RAE han hagut de prendre mesures per millorar. Així es destaca la importància de fer un canvi des dels començaments com ho pot ser la Constitució espanyola. També, trobem les diferents conclusions de la RAE i la situació en la qual s’ha trobat la UNESCO en els darrers anys. En darrer terme, l’article et mostra on es pot signar, veure clars exemples de sexisme a la vida quotidiana i com pots col·laborar (des de voluntariats, fent-te soci, etc.).
Pregunta a l’autor: El llenguatge hauria de canviar totalment i introduir-se a les aules sense tenir en compte aspectes gramaticals actuals i originals de la llengua com és el neutre? (relació del neutre amb el masculí). Cal modificar tant el llenguatge perquè tothom se senti identificat?
Creus que la majoria de les dones no se senten identificades amb el neutre?
Frases destacades de la lectura:
“Y quizás en un primer momento podría parecer que el lenguaje [...] no afecta a la realidad de discriminación y violencia hacia las mujeres que vivimos. Sin embargo, ¿qué duda cabe de que también a través de lo simbólico puede ejercerse violencia? Un lenguaje y una cultura que invisibilizan a las mujeres como sujetos políticos, al no reconocer sus propias experiencias y necesidades, pueden implicar consecuencias tan graves como la negación de la titularidad de sus derechos mismos,[...]”.
“[...]¿qué rol desempeña el lenguaje inclusivo en esta batalla por la igualdad? Podría decirse que es la estrategia feminista generada para combatir al sexismo lingüístico. Y pese a las feroces voces defensoras de la “supuesta inmutabilidad del lenguaje”, y de aquellos detractores de la lucha feminista, se ha logrado un consenso social suficiente como para que el actual gobierno de España haya tenido que plantearse su posición al respecto.”
“Nos corresponde continuar la lucha contra el machismo a cualquiera de sus niveles. También en el lingüístico”.
[...] introducir el lenguaje inclusivo en un texto tan fundamental para la ciudadanía, como lo es la Constitución [...].
[...] Conclusiones del informe de la RAE[...]. El reconocimiento de la corrección gramatical, no sólo del uso del masculino genérico, sino también del desdoblamiento de masculino y femenino, y de la explícita mención del femenino.[...] los vocativos. [...]La redacción constitucional y sus posibles cambios dependen de la voluntad de quien legisla. El progreso hacia una posición más igualitaria e inclusiva, es una cuestión política, no jurídica ni lingüística. Se democratiza la percepción de la función de la propia RAE como mero testigo de los usos lingüísticos generalizado. Este criterio cuantitativo otorga la responsabilidad de determinar las normas lingüísticas a nuestra comunidad de hispanohablantes. De hecho, cada vez permea más un empleo masivo del lenguaje inclusivo, desde ámbitos académicos o en los propios medios de comunicación, haciendo también uso de alternativas más ambiciosas, como lo sería el femenino en genérico, entre otras.
“Desde hace más de treinta años la UNESCO lleva impulsando este cambio lingüístico –generando órganos y herramientas específicas– en la búsqueda por ganar una igualdad que no sea meramente formal, sino real”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada