Lectura 5B Conde

El text tracta de la situació del guaraní a la província de Corrientes, Argentina. Es menciona que en aquesta regió es parla una varietat del guaraní anomenada "guaraní correntino", però no existeixen dades concretes sobre la quantitat de parlants ja que molts no s'identifiquen com a tal. El text recalca l'existència d'un "discurs de la prohibició del guaraní", que imposa restriccions en l'ús d'aquesta llengua, com parlar-ho només en contexts específics o entre adults, no dirigir-se a altres persones en guaraní, i la pèrdua de memòria de la socialització lingüística del guaraní.

Es destaca que aquesta ideologia també ha afectat a les escoles, on l'alumnat i el professorat bilingüe ha sigut silenciat i invisibilitzat. No obstant això, es menciona que, a pesar de les prohibicions, existeixen pràctiques que mostren la vitalitat de la llengua en altres àmbits socials i l'emergència de nous usos. En 2004, es va aprovar una llei que estableix el guaraní com idioma oficial alternatiu de la província i el seu ensenyament en el sistema educatiu, però aquesta llei encara no s'ha reglamentat adequadament. En l'actualitat, s'estan estudiant noves maneres d'ús del guaraní i les identitats lingüístiques de la província, allunyant-se de les prohibicions com enfocament dominant.

El text ens explica una sèrie de trobades en un lloc anomenat "el mástil" en una escola a Corrientes, Argentina, on l'autora, Florencia, interactua amb nens locals. Al llarg del text, s'exploren conversacions en guaraní, l'interès per l'idioma i la importància de les interaccions lingüístiques en el context escolar. Aquí es destaquen alguns punts clau:

1. "El mástil" és un espai de trobada on Florencia i els nens i nenes es reuneixen per parlar i compartir històries. Aquest lloc és important per la socialització lingüística.

2. Es menciona que els nens i nenes tenen coneixements de diferents idiomes; incloent-hi xinès, guaraní i castellà. Es ressalta la importància de les llengües en aquest context.

3. Els nens i nenes comparteixen experiències sobre com van aprendre les llengües que parlen. Alguns i algunes ho van fer amb ajuda familiar, mentre que altres ho van aprendre escoltant-ho.

4. Es discuteix la importància de mantenir i promoure l'ús del guaraní en el context escolar. A pesar de les prohibicions i reptes, s'observa una vitalitat en l'ús d'aquesta llengua dins l'entorn escolar.

5. Es menciona la relació especial que alguns nens i nenes tenien amb els seus avis i àvies, els quals els van ensenyar paraules i anècdotes en guaraní.

6. Els nens i nenes i l'autora practiquen el guaraní junts, compartint paraules i frases. S'exploren les diferències en la pronunciació i el significat de les paraules. 

7. A mesura que avança el text, es veu l'evolució de "el mástil" com un lloc d'interacció i aprenentatge, i com la comunitat escolar cuida aquest espai.