Lectures 5 A: "Canta i et diré com t'expresses"

“Canta i et diré com t'expresses”

Paraules clau:

1. Competència lingüística
2. Procés artístic
3. Espontaneïtat
4. Màxima llibertat
5. Llenguatge no verbal

Frases destacables:

1. “La glosa no pot entendre's com un producte aïllat, sinó que s'ha d'entendre com una activitat comunicativa que es desenvolupa en un context determinat.”
2. “Les corrandes únicament tindran sentit en la mesura que puguin aplicar-se en actes festius o que responguin a una necessitat de realitzar una comunicació pública fonamentada en la crítica o en la diversió.”
3. “Glosar necessita un grau important de coneixement de la llengua, des del lèxic fins a la sintaxi o la semàntica.”

Pregunta a l’autor:

• L'espontaneïtat i la llibertat dels infants són aspectes que destaqueu com a importants en aquest tipus d'activitats. Com gestioneu o fomenteu aquesta espontaneïtat durant les activitats de glosa, i quin impacte creieu que té en el procés d'aprenentatge dels estudiants?

Síntesi:

A l’article “Canta i et diré com t'expresses”, l’autor pretén destacar la importància de la música i altres formes d’expressió artístiques com a mitjans per millorar la competència lingüística en l’àmbit educatiu. L’article ens introdueix el projecte Corrandescola, iniciativa que pretén introduir el món de la glosa en l’escola. Casals (2009) descriu la glosa com a «un procés artístic i comunicatiu complet (de la percepció a la reacció del públic) i interactiu basat en un conjunt indissociable de llenguatges (musical, lingüístic i gestual/corporal), que queda sintetitzat en un moment concret i en un context temporal, espacial i social que li dona sentit». 

El projecte ha mostrat en l’alumnat millores significatives d’aspectes com ara l’expressió oral, la poesia, les habilitats escèniques, les relacions socials i la cohesió grupal. A més a més, no es tracta d’un projecte restringit a un alumnat amb una alta competència lingüística en català, ja que, segons l’autor els resultats que s’han obtingut són vàlids i molt positius en escoles on l’alumnat no té el català com a llengua materna. Aquest aspecte es tradueix en una millora indiscutible de l’anàlisi lingüística i de l’expressió escrita dels infants. 

Casals explica que, l’acte de cantar cançons a partir de textos improvisats, tot i que té diverses àrees implicades i plenament interrelacionades, mostra una contribució essencial en l’aprenentatge de la llengua de forma oral, contextual, textual i lingüística. En aquest sentit, les corrandes (gloses) proporcionen un ús interactiu de la llengua on, la presència dels interlocutors i el fet de jugar en un espaitemps compartit transforma aquesta interacció en un format comunicatiu molt significatiu i amb un elevat grau d’impacte en l’alumnat.

D’una altra banda, a aquestes activitats hi ha una gran presència d’espontaneïtat i màxima llibertat per part dels infants on, alhora, juga un paper important el llenguatge no verbal (elements interpretatius musicals, gestuals, facials, etc.) i la capacitat d’adaptar-se a situacions comunicatives determinades. Segons l’autor, són aspectes que impliquen conèixer el vocabulari i ampliar-ne; adquirir estratègies de síntesi de les idees; ser capaç d’omplir versos sense afegir-hi cap informació; descobrir com allargar les frases a fi d’arribar al nombre de síl·labes necessàries o fins i tot, assajar com modificar l’oració de manera que sigui més fàcil aconseguir una rima. Per tant, es pot arribar a la conclusió que a través de la glosa, els infants adquireixen gran quantitat de continguts lingüístics de manera lúdica i divertida.