Paraules clau:
Socialització lingüística, interaccions, guaraní, investigació en col·laboració i comunitat.
Síntesi:
L’article és el resultat d’una investigació duta a terme a Corrientes, Argentina. En aquest territori, on la població ha anat disminuint a causa dels desplaçaments cap als centres urbans més propers, trobem la presència del guaraní, una llengua la qual ha estat silenciada i invisibilitzada de cara als infants en els centres educatius. Això és a causa del discurs de prohibició d’aquesta llengua, que organitza els usos i els sentits del guaraní i del castellà a tots els àmbits socials.
A partir d’una investigació en la comunitat escolar, l’autora es proposa dos propòsits, per una banda, mostrar com l’espai de l’asta es converteix en un espai de socialització lingüística i, per altra banda, la potència de la investigació en col·laboració com a eina d’intervenció sociolingüística.
En el primer propòsit, s’entén la socialització com un procés continu, dinàmic, interactiu, contextual i negociat que se situa en un entorn, però no és exclusiu. D’aquesta manera la socialització pren forma gràcies a la participació i els diferents usos de la llengua en la diversitat d’interaccions i negociacions entre els interlocutors, que construeixen, interpreten i transformen activament la realitat social.
Pel que fa al segon propòsit, es considera que produïm en interacció allò que investiguem i que amb la nostra presència intervenim en el context. D’aquesta manera, la metodologia de processos col·laboratius de treball és una part fonamental del coneixement col·lectiu.
Així doncs, tenint en compte aquests propòsits, la investigadora crea l’espai de l’asta de manera col·laborativa amb els infants, on intercanvien i reflexionen sobre identificacions lingüístiques, els usos quotidians i les normes d’escriptura de la llengua. Al llarg dels anys, s’aconsegueix que les persones que hi participen tinguin una comprensió compartida sobre el que es fa i es diu en aquest espai. Tot això succeeix gràcies al fet que s’instal·la un mode específic d’ensenyar, aprendre i compartir. Els participants intercanvien entre ells i es fan preguntes, practiquen, dubten i expressen el que no saben. El procés de la investigadora també està en construcció, ja que ella no disposa d’un repertori de recursos lingüístics més ampli que el dels infants.
Els processos dels participants en aquest espai, no són només en una direcció sinó que es donen processos simultanis i les dinàmiques d’interacció es van construint i negociant a les trobades, majoritàriament per part de les nenes, que mostren més interès a participar-hi. Sovint, els infants participen expressant les paraules en guaraní que els hi han ensenyat les seves àvies.
L’alumnat del centre va acabar assumint que l’asta era l’espai on parlar i ensenyar guaraní, i aquest va passar a ser un recurs vàlid per relacionar-se, trobar un lloc en el grup, divertir-se i ser qui volien ser.
En tota aquesta investigació, els infants van desenvolupar accions de polítiques lingüístiques, ocupant posicions actives en els processos de socialització, participant activament de les reflexions sobre els usos orals i escrits, instal·lant pràctiques lingüístiques innovadores en l’escola i apropiant-se i defensant l’espai de l’asta. A causa de la construcció d’aquest espai, els alumnes de l’escola van interpel·lar a les mestres que parlessin en guaraní a les aules, establint d’aquesta manera nous usos en situacions escolars que no s’observaven prèviament.
Alhora, el fet d’investigar en col·laboració com a eina d’intervenció sociolingüística, va permetre produir a mesura que l’autora investigava, acompanyar els moviments que s’anaven produint a l’escola al voltant de les pràctiques lingüístiques i difuminar l’acció investigadora quotidiana.
“En este espacio, tanto para ellas como para mí, el guaraní se convirtió en un recurso válido para relacionarnos, para encontrar un lugar en un grupo, para divertirnos, para ser quienes queríamos ser.“
“En este caso son las relaciones intersubjetivas las que permiten que este espacio sea “habitado”.”
“En este espacio de socialización no siempre fue posible establecer quién enseña a quién o en qué direcciones, más bien podemos ver cómo se dan procesos simultáneos, como las dinámicas de interacción se van construyendo y negociando en los encuentros.”
Pregunta per a l'autor:
Com es pot crear un espai com l’asta en els centres de manera orgànica, sense la presència d’una investigadora?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada