L'autora exposa en aquest article una experiència pròpia com a investigadora en un context concret. En primer lloc, explica que porta a terme la socialització per l'aprenentatge lingüístic, pensant en aquest com una xarxa dinàmica d'interaccions que funcionen de forma multidimensional, ja que analitza l'ús d'una llengua en alumnes que l'usen en diverses interaccions amb altres interlocutors. L'autora també destaca que els infants són agents actius que construeixen, interpreten i transformen la realitat social. Són grans socialitzadors lingüístics per altres infants i també per a adults (famílies).
El context sociolingüístic de l'article resumeix breument que el "guaraní" és una llengua que no s'acostuma a parlar a la zona estudiada, però, així i tot, amb el poc que s'utilitza, ha sobreviscut fins a l'actualitat.
Després d'explicar com van funcionar les interaccions al "màstil" l'autora du a terme l'anàlisi d'això. L'autora explica que es tracta d'un espai que es crea, és a dir, un espai practicat, que es produeix a partir de les interaccions. El "màstil" es va convertir en aquest espai entre infants i investigadora on interaccionar i conversar sobre l'ús del guaraní i també fer ús d'aquest. A més a més, es destaca que aquestes interaccions tenen repercussions a l'escola i amb les famílies, creant més ús d'aquesta llengua i converses sobre aquesta fora de l'espai del "màstil". D'aquesta manera, els infants desenvolupen accions polítiques lingüístiques creant processos de socialització i, per tant, d'aprenentatge, entre tota la comunitat educativa i que els rodeja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada