Paraules clau:
Guaraní, socialització lingüística, investigació en col·laboració, comunitat, espais segurs.
Síntesi:
Aquest article relata una investigació duta a terme a la província de Corrientes, Argentina on es mostra la creació i l’evolució d’un espai de socialització lingüística sorgit en una escola de la província. Ens trobem en un territori en el qual la població ha disminuït els darrers anys a causa dels desplaçaments cap a centres urbans propers i on la seva llengua, el guaraní, ha anat quedant cada vegada més invisibilitzada de cara a les futures generacions en centres educatius a causa del discurs de prohibició que limita els usos i els sentits del guaraní i del castellà en espais interacció.
La creació del “màstil” sorgeix en una escola del territori com a espai de socialització lingüística on, tant infants com la investigadora, comparteixen experiències, reflexions i pràctiques al voltant de la seva llengua, el guaraní. Al llarg de l’article, es pot observar com aquest espai es converteix significativament en un espai d’ús per l’intercanvi de coneixements i l’aprenentatge de la llengua, així com un espai de construcció d'identitat lingüística.
Al llarg del temps a força de compartir aquest espai, el “màstil” es consolida com un punt de trobada on poden explorar els seus usos orals i escrits de la seva llengua, on s’estableix una dinàmica d’interacció entre la investigadora i els infants, rellevant la importància d’aquesta llengua a les seves vides. Així mateix, altres espais lingüístics dels infants queden influenciats per les pràctiques dutes a terme en el “màstil”, així com l’impacte en les relacions i percepcions dels infants sobre el guaraní i el castellà.
D’altra banda, l’article reflexiona sobre el paper de la investigadora com a participant activa en el procés, destacant-hi la importància de la seva posició en la construcció de coneixement i en la intervenció sociolingüística.
L’article també esmenta com l’espai evoluciona, es remodela o l’influencia factors externs igual que passa en la seva dinàmica.
Cites:
“No existen datos fiables sobre la cantidad de hablantes de guaraní en la provincia y esto, en parte, se debe a que la mayoría de sus usuarios no se identifican como indígenas, y en algunos casos tampoco como hablantes, quiénes, por lo general, expresan que “entienden pero no hablan” (Gandulfo, 2007).” pàg. 4
“Durante los años que siguieron “el mástil” se consolidó como un espacio de encuentro entre quienes teníamos ganas de estar allí.” pàg. 10
“Decir que el espacio se “crea” supone entender a éste como un “lugar practicado”, hecho a partir del tránsito y acciones de sujetos (De Certeau, 1996, Vol. 1, pp. 127 - 142).” pàg. 13
Pregunta per l’autor:
Creus que un espai físic afavoreix un espai de socialització lingüística?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada