3 Junyent 2021

Síntesi:

En aquest article Junyent recopila contribucions de setanta dones que treballen en camps relacionats amb el llenguatge i proporciona arguments per debatre sobre l’ús d’un llenguatge inclusiu o no sexista. Creu que l’ús d’un llenguatge inclusiu exclou les dones de la categoría general i fomenta el pensament binari. Junyent també critica l’ús de gènere neutre, afirmant que no reflecteix la realitat dels carrers. 

Al llarg de la lectura, també destaca com les institucions i els polítics han adoptat el llenguatge no sexista a les seves comunicacions. Tot i això, argumenta que l’enfocament en el llenguatge inclusiu oculta un problema més important, que és l’anàlisi del discurs i les dinàmiques de poder. Al final, fa èmfasi dient que creu que la situación de les dones és pitjor ara que a la década del 1970, quan el feminisme se centrava en el paper de les dones en les professions liberals. Argumenta que el moviment feminista ha d’abordar les necessitats de totes les dones, incloses aquelles que treballen a fabriques i serveis de neteja.

Frases destacables: 

"El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina."

"A la meva generació, quan deien que una cosa no era per a nens, jo em sentia inclosa, com a nena, en el conjunt de nens. Ara ja no és així."

"El gènere tal com l'entenem nosaltres és residual; en canvi, el masclisme és universal."

"El llibre recorda que les directrius per fer més inclusiva la llengua i visibilitzar les dones van començar a la dècada dels 70 del segle XX."

Pregunta: Quina és la seva opinió respecte a com abordar la igualtat de gènere en el llenguatge sense caure en la discriminación o en la exclusió de certs grups?

Paraules clau:

• Llenguatge inclusiu
•  Discriminació
• Análisis del discurs
• Feminisme
• Gènere gramatical