Lectura 8 A: "Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser."

“Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser”

Paraules clau:

1. Desenvolupament integral, social i cognitiu.
2. Interaccions socials.
3. Aprenentatge explícit.
4. Intervencions globalitzades i competencials.
5. Diàlegs i reflexions reals.

Frases destacables:

1. “Las escuelas son centros de actividad social e interacción humana” y si cierran “muchos niños y jóvenes pierden el contacto social, que es esencial para el aprendizaje y el desarrollo (UNESCO, 2020).”
2. “En el desarrollo cultural del niño, toda función aparece dos veces: primero, a escala social, y más tarde, a escala individual; primero, entre personas (interpsicològica), y después, en el interior del propio niño (intrapsicològica) (Vygotsky, 1973, pp. 92-94).”
3. “Entendemos la enseñanza como la creación de entornos ricos y estimulantes, que propicien la actividad exploradora de los alumnos, con preguntas interesantes, retos intelectuales, resolución de problemas para los que no siempre haya una única respuesta, y la interacción social como el camino para elaborar formas de interpretación del mundo (Cubero, 2015).”

Pregunta a l’autor:

• Considereu que aquestes pràctiques que desenvolupen l'aprenentatge a través d'intervencions competencials i reflexions reals és compatible amb els processos avaluatius del nostre sistema educatiu actual? Exemple: PAU (Proves d'accés a la universitat)

Síntesi:

L'article presentat per Xavier Fontich i Santiago Fabregat Barrios, és un crit d’alarma cap a la situació social que es va viure durant la pandèmia i que va afectar la vida de tants infants. Alhora, té la intenció de remarcar la importància de la feina que es porta a terme a les escoles, junt amb les múltiples interaccions socials que tenen lloc dins les classes, i com aquestes repercuteixen en el desenvolupament integral dels alumnes. Concretament, amb aquest escrit els autors volen mostrar la interacció, no tan sols com la coneixem, sinó com a un motor d’aprenentatge que té com a objectiu potenciar el desenvolupament social i cognitiu dels infants. Per tant, l’article ens presenta diàlegs i reflexions reals del rol que exerceix la socialització a l’hora de parlar, pensar i aprendre junt amb altres persones. 

Primerament, en l’escrit ens mostren un petit diàleg entre alumnes de 4 i 5 anys fent filosofia i responent a la pregunta “¿Cómo sabré en qué piensas? Un dels infants va respondre que feia falta parlar, fet que ens indica que l’alumne troba relació entre el pensament i el llenguatge. Nombrosos estudis mostren que aquests dos aspectes es retroalimenten, però que és el pla social qui conforma un pla psicològic després d’un procés d’internalització. És a dir, que l’aprenentatge té lloc primer en un entorn de pensament col·lectiu a través de la parla, ja que, més tard, l’individu obtindrà beneficis en posar-se a pensar-ho en solitari (procés d’internalització).

En un altre exemple de diàleg, ens mostren un grup d’infants que només grava el resultat final d’una activitat sobre continguts gramaticals. Tot i això, la importància de la tasca no era trobar el resultat correcte, sinó, aprendre a discutir constructivament amb els altres, tema al qual el professor va dedicar pautes i diferents sessions. A més a més, l’activitat comptava amb múltiples solucions per afavorir les discussions. La resposta d’aquests va ser que no creien que la discussió tingués cap interés (segurament per la desestructuració en l’expressió dels dubtes, relectures, consulta d’apunts, etc.). 

El que els alumnes no sabien, és que, a més a més d’ajudar a puntuar la implicació dels grups, aquestes gravacions servien per analitzar com els infants construeixen el seu saber metalingüístic. D’una altra banda, el diàleg continuat entre escriptura i oralitat d’aquestes activitats ajuda a integrar en l’aprenentatge als nens i nenes amb capacitats diferents, on, alumnes amb diferents nivells, aprenen els uns dels altres.

Finalment, arran dels exemples exposats en l’article presentat per Xavier Fontich i Santiago Fabregat Barrios, els autors han mostrat la importància de la part social en l’educació, ja que, escoltem i valorem altres idees i perspectives a la pròpia i alhora això ens comporta coneixement. Per tant, els docents tenim la feina de defensar, no només aquests espais d’aprenentatge col·lectiu i desenvolupament humà, sinó que també l’hem de defensar davant un context històric que amenaça la pròpia existència de les escoles.