INFORME QÜESTIONARI SOBRE LA MORT

Introducció

En aquest projecte hem decidit tractar la temàtica de la mort. La incomoditat davant aquest fet natural va ser el motor per preguntar-nos per què és un tema tan invisibilitzat, i per què l'escola no parla  d’aquest fet i les seves derivacions.

Això ens va portar a dur a terme el projecte i recollir dades d’uns quants informants per observar quina és l'opinió de la gent i quines són les tendències generals. Les controvèrsies que trobem és que aquesta incomoditat que existeix socialment al parlar de la mort ens dificulta que els informants no vulguin contestar. Per la resta, ens sembla una temàtica i molt interessant de la qual es poden extreure diferents conclusions de cara al nostre futur docent.

Interrogants i metodologies

Per recollir les dades, hem utilitzat un qüestionari amb preguntes quantitatives (qüestionari Likert) i qualitatives (qüestions amb resposta oberta)

Sobre les temàtiques tractades en el qüestionari, trobem preguntes sobre algunes dades dels informants i sobre diferents aspectes del dol i la mort.

Les hipòtesis plantejades prèviament són les següents:

• Els informants més joves tenen més ganes de viatjar i de viure experiències i els més grans busquen experiències més relaxades.

• Els informants més adults han viscut més el fenomen de la mort; tenen més experiència que els informants joves.

• Els informants joves han parlat més de la mort a l’escola perquè l’educació és més innovadora actualment i cada cop es tracten més temes tabú a les aules.

• Els informants que viuen a les zones rurals se senten més incòmodes amb com s’han de comportar davant el dol d’una altra persona perquè hi viuen menys persones i se senten obligades a donar el condol. 

Anàlisi dels resultats

Relació entre l’edat i què t’agradaria fer abans de morir: 

Els resultats fan referència a la relació entre l'edat i quins objectius són els més comuns segons l'edat de l’informant. Les nostres hipòtesis no s'allunyaven gaire dels resultats finals, així doncs, veiem una tendència de canvi d'objectius a mesura que l'edat de les persones és més elevada. 

Les respostes aclareixen que les persones més joves (18-21 anys) volen viatjar i viure experiències noves.

A les respostes de les persones entre 22 i 25 i 26 i 29 anys, hi trobem les mateixes que al grup d'edat anterior, però es mostra una petita tendència cap a activitats més tranquil·les i senzilles.

Finalment, les persones més adultes (30-33 anys i +34 anys), expliciten que allò que volen fer abans de morir és viure una vida tranquil·la, amb consciència d'haver fet coses durant la vida plenes d'amor cap a la gent que els envolta.

Destaquem les clares tendències que reflecteixen que, com més edat tinguin els informants, més tranquil és l'estil de vida que volen escollir o les activitats que volen fer abans de morir.

Relació entre l’edat i la manera de superar la mort:

Seguidament, mostrarem el contrast en les perspectives de superar la mort depenent de l’edat de cada persona. La nostra hipòtesi s’ha apropat bastant als resultats finals, ja que hem pogut observar un punt de vista molt més personal en les persones de major edat, significatius d’una major experiència.

Cal mencionar que la gran majoria de persones han estat d’acord en el fet que el temps és un factor clau a l’hora de superar una mort. Els grups més joves (18-25 anys), però, estan d’acord que viure experiències i desconnectar són molt rellevants, a més de pensar sovint en aquella persona. Com més grans, els grups han coincidit que la mort mai se supera, sinó que s’aprèn a conviure, i no és tan important pensar sovint en la persona que s’ha perdut, sinó que estigui present a la teva vida pel record que va deixar en diverses formes.

Relació entre àrea de residència i actitud envers la mort i el dol:

Pel que fa a la relació entre l’àrea de residència i la comoditat amb les maneres d’entendre la mort i viure el dol de la nostra societat, trobem que els que s’hi senten més identificats són els de l’àrea urbana i el que menys els de l’àrea metropolitana. Però pel que fa a la comoditat envers les maneres socialment establertes d’acompanyar el dol, els de l’àrea metropolitana són les que més còmodes se senten i els de les zones comarcals els que menys. Ara bé, els que més veuen el fet de donar el condol com una obligació social són els de la zona rural i els que menys els de l’àrea comarcal.

Relació entre l’edat i parlar de la mort a l’escola:

Podem observar que, en la majoria de casos no es va tractar, ni mitjançant la parla ni la lectura, la mort a l’escola. Trobem unes mitjanes molt similars en totes les edats, malgrat que, l’únic que arriba a “totalment desacord” és en la segona pregunta (“a l’escola llegia novel·les relacionades amb la mort”) els participants d’entre 30 i 33 anys. Així i tot, observem que, d’entre els mateixos participants (30-33), alguns sí que van parlar sobre el tema a l’escola. Pel que fa a la pregunta sobre si es tractava la mort a l’escola en alguna conversa, observem que en cap de les franges d’edats s’ha viscut. Tot i això, observem que la mitjana es dirigeix, en els quatre casos, cap a “totalment en desacord”.

CONCLUSIONS

Els resultats ens demostren la importància de tractar un tema com aquest amb més freqüència a l’escola. Es pot fer mitjançant moltes eines, com la lectura, activitats, converses, etc. Creiem que la mort sempre ha estat un tema tabú i que això repercuteix a l'escola i a la societat. Per sort, aquests aspectes a poc a poc s’han anat tractant perquè era necessari i perquè formen part del dia a dia. Un cop iniciem aquesta transformació a l’escola, trobarem que al llarg dels anys, podem observar un canvi en els resultats i, per tant, en la societat.