Lectura 5 (B): Conde 2022

 Síntesi:

Estem davant d’un article titulat “La creación de un espacio de socialización lingüística junto con niños de Corrientes, Argentina”, escrit per María Florencia Conde l’any 2022. Es tracta d’una investigació recent de l’autora dins d’un context concret, com és la regió de Corrientes a l’Argentina, intentant detallar com és la socialització lingüística del guaraní dins d’aquest context. 

El primer que fa l’autora per començar aquesta investigació és analitzar el context sociolingüístic al qual ens atenem. En aquest sentit, ens explica que a la regió de Corrientes es parla una varietat del guaraní, que és una llengua present a algunes parts d’Amèrica del Sud. Tot i això, és una llengua molt minoritzada, ja que moltes persones d’aquest context estudiat afirmen conèixer algunes paraules i entenen l’idioma, però no l’utilitzen, fet pel qual s’està perdent de mica en mica. 

Per a poder estudiar com és la situació envers aquesta llengua entre els infants de primària, l’autora “crea l’espai” que anomena “el màstil” (pel lloc on està situat). En aquest espai, el que pretén és intercanviar vivències, coneixements, inquietuds sobre la llengua guaraní, sobretot a partir també de la socialització lingüística entre la investigadora i els infants que s’apropaven al màstil. A partir d’aquí ens va explicant algunes petites anècdotes i interaccions interessants per l’estudi, on es pot veure que es converteix en un espai alliberador pels infants i ple de riquesa lingüística i còmode per a parlar-ne d’elles. Per exemple, la conversa amb les primeres persones que apareixen en aquest espai hi apareix una infant que parla xinès, una altra guaraní, i tot això creant un espai adequat per parlar de diversitat lingüística.

Per concloure, veiem com l’autora expressa que no només ha acabat sent un espai profitós per aquells infants que sabien una mica de guaraní o en volien saber, sinó que també ha servit perquè ella mateixa pugui enriquir-se dels coneixements dels infants.

Paraules clau:

Socialització lingüística 

Guaraní

Identificacions lingüístiques

El màstil

Diversitat lingüística

Cites clau:

“No existen datos fiables sobre la cantidad de hablantes de guaraní en la provincia y esto, en parte, se debe a que la mayoría de sus usuarios no se identifican como indígenas, y en algunos casos tampoco como hablantes, quiénes, por lo general, expresan que “entienden pero no hablan” (Gandulfo,2007).”

“ El mástil se convirtió en un espacio de socialización de niños e investigadora como hablantes de guaraní, en el que participamos de usos sociales de las lenguas e instalamos un modo específico de enseñar, aprender, y compartir.”

“Significó un momento para aprender y practicar guaraní, para intercambiar sobre mis escritos y sobretodo seguir acercándome a la comprensión de los sentidos que los niños construyen en sus vidas cotidianas entorno a las lenguas.”

Pregunta a l’autora:

Creus que aquest tipus d’iniciatives poden ser crucials per evitar la desaparició d’algunes llengües minoritzades?