SÍNTESI:
Aquest article escrit per María Florencia Conde ens exposa una investigació en concret. Aquesta es caracteritza per la creació d'un espai físic a una escola situada a Corrientes, Argentina, per tal d'introduir la socialització d'infants i investigadora amb la finalitat de treballar el guaraní. És d'aquesta forma, ja que en aquesta petita localitat rural, els ciutadans es comuniquen en dues llengües: el guaraní i el castellà. No obstant això, la realitat d'avui dia és que, la primera llengua mencionada començava a estar en desús. Així doncs, docents, directora i investigadora van voler elaborar un projecte de materials i recursos didàctics bilingües, per tal de treballar aquestes dues llengües de forma equitativa.
Un dels recursos que es va dur a terme va ser la creació del "màstil", un espai físic en què tots els infants de l'escola podien accedir de forma voluntària. Aquest, amb l'ajuda de la investigadora i els infants com agents actius d'ensenyament-aprenentatge va convertir-se en un lloc per ensenyar, aprendre i compartir els seus coneixements i aprenentatge sobre el guaraní, ja que,de mica en mica es van començar a fer reflexions sobre les seves identificacions lingüístiques, els usos quotidians, així com les normes d'escriptura d'aquesta llengua nativa, a partir de les preguntes i anècdotes que anaven sorgint entre els infants i la pròpia investigadora. Així mateix, aquest nou racó va fer possible que, els infants fessin participar de forma activa a la família, ja que tenien coneixença sobre aquesta llengua, perquè parents propers els havien format en aquesta. Per tant, podem destacar que, aquest espai també va iniciar que, els infants es convertissin en socialitzadors i agents potenciadors lingüístics per altres infants i adults (família).
PARAULES CLAU:
- Màstil
- Llengües
- Guaraní
- Castellà
- Recursos didàctics
- Compartir
- Coneixements i aprenentatges
- La socialización puede ser entendida en términos de participación, en lugar de méramente "transmisión", lo que posibilita correr la mirada desde la interiorización de niños bilingües de un conjunto de reglas gramaticales abstractas y normas sociolingüísticas, a centrarnos en cómo utilizan sus lenguas en una diversidad de interacciones y negociaciones con interlocutores cuya socialización en la propia lengua también es en marcha.
- Papel activo de los niños en la transformación de los sentidos y prácticas lingüísticas en sus comunidades y que los consideran agentes de políticas lingüísticas “desde abajo” (Zavala et al., 2014).
PREGUNTA PER L'AUTORA:
- Les reflexions i interpretacions que sorgeixen en el màstil a partir de la interacció han de quedar enregistrades? I s'han de continuar treballant a partir d'altres activitats educatives?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada