Marcos & Centenera (2019). “Les amigues” del lenguaje inclusivo

Paraules clau:

Llenguatge, inclusió, progrés, política, societat.

Síntesi:

L’any 2015 l'acadèmia sueca introdueix el concepte hen com a terme per a referir-se a les persones que s’identifiquen com a no binàries. Així com la llengua anglesa utilitza el terme they per fer referència a les persones que no s’identifiquen amb un gènere.

L’any 2018, es va visibilitzar el morfema -e durant les manifestacions multitudinàries a favor de l'avortament, com a nou terme, referint-se al gènere neutre, per a substituir la x o l’@ impulsat pel moviment feminista a favor de la diversitat sexual. Un terme utilitzat recurrentment a les escoles (públiques sobretot) d’Argentina i Xile i que va cada cop va guanyant més espais al carrer.

Mentrestant, a Espanya, encara és vigent el debat de la introducció d’aquest nou terme. Tot i la proposta de Pedro Sánchez l’any 2018 d'adaptar la Constitució amb un llenguatge més inclusiu introduint termes d’ambdós sexes (com treballadors i treballadores), la RAE continua debatent una guia de llenguatge no sexista, tractant d’aclarir si és necessari utilitzar el masculí i el femení per ser més inclusius, o si, per contra, el masculí ha de ser mantingut com a terme neutre.

Cites:

“Las instituciones reflexionan.” pàg. 2

““De repente no vamos a usar la -e por sistema, por sistema estaría bien usar bien la lengua, y no hacer un vago y tradicional, es decir, patriarcal”, acompaña Castañón. "Cuando el machismo desaparezca y disfrutemos de la igualdad total entre varones y mujeres, la lengua dejará de ser importante en estas cuestiones", remata Grijelmo.” pàg. 3

““¿A qué amigos vas a invitar a la fiesta de cumpleaños?”, le pregunta una abuela argentina a su nieto un parde semanas de que este cumpla nueve años. El niño enumera a siete varones y la abuela, extrañada, le pregunta si es que no vendrá ninguna niña a la celebración. “Sí. Obvio. Es que dijiste amigos y no amigues”, le responde.” pàg. 3

Pregunta pels autors:

Creus que una decisió política és més vàlida que una necessitat social?