Paraules clau:
Llenguatge, inclusió, feminisme, sexisme, canvi.
Síntesi:
Aquest text ens parla de com l'ús del llenguatge (llengua castellana) s’ha vist perjudicat per com ens hem desenvolupat en la societat històricament i com les estructures sintàctiques han perjudicat el llenguatge per culpa de la realitat.
El text reconeix l’ús de la llengua com a eina per a la consciència feminista, però adverteix que determinades estratègies lingüístiques poden quedar obsoletes de manera prematura, ja que encara podrien ser eficaços per influir en el canvi social. Per tant, es proposa abordar problemes existents en el llenguatge sense destruir el sistema existent, proposant alternatives com poden ser l’ús de termes neutres pel gènere.
Pel que fa a la fusió del llenguatge i la realitat, s’hi destaca que el llenguatge és un reflex de la societat i realitat que vivim i que evoluciona a mesura que canvien les percepcions de la societat. La necessitat de canvi del llenguatge també pot indicar-nos una necessitat d’evolució de la societat.
També s’hi aborden i analitzen altres estratègies empreses com la duplicació, és a dir l’ús d’ambdós gèneres, però exposant també que contraproduent pot suposar per l’esgotament o la reiteració. Així doncs, es proposen altres alternatives com l’ús de paraules inclusives com “la persona” o “la joventut” com a recurs funcional.
Així i tot, s’esmenta la incoherència entre la llengua i el gènere (moltes vegades confós amb el sexe) de les paraules, utilitzant paraules acabades amb -a (suposadament són les paraules femenines) utilitzades per fer referència al masculí, o a la inversa.
El text explora casos d'asimetria lingüística, inclòs l'ús de genèrics masculins i les complexitats del llenguatge de gènere en diverses professions. Argumenta que el masculí genèric de vegades pot destacar la importància de les dones en determinats contextos en lloc de fer-les invisibles.
La percepció de l’autor és que s’ha d’analitzar el sexisme en l’ús del llenguatge i no pas en el llenguatge en si i ho resumeix amb una cita de d’Aguas Vivas Catalá i Enriqueta García Pascual que diu que “Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista”.
Cites:
“Qué importa la integridad de la puerta si se trata de rescatar a seres humanos. Qué importa la integridad del idioma si se trata de una lucha justa.” pàg. 2
“La lengua no es la realidad, sino una representación de la realidad.” pàg. 3
“Una silla tiene género, pero no sexo.” pàg. 5
Pregunta per l’autor:
Creus que hi ha una bona manera d’ensenyar un llenguatge allunyat del sexisme en el seu ús?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada