Lectura 8A: “Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser.”

5 paraules clau: interacció social, desenvolupament cognitiu, parlar i pensar, coneixement de la llengua i diàleg. 

Síntesi: El següent text ens parla de la importància de la interacció social per construir coneixement. Així, sota els idearis de Vygotski com a principal promotor d’aquest sociocontructivisme, l’article ens pretén mostrar on incideix la interacció en el nostre aprenentatge. D’aquesta manera, el text s’estructura en apartats on s’aborda la parla (a nivell d’interacció) i altres aspectes que potencia. Primerament, trobem la parla i el procés de pensar. En aquest apartat, els autors ens parlen que l’oralitat i el text escrit es poden retroalimentar i ens posa exemples pràctics. Així arriben a la conclusió que el diàleg entre l’escriptura i l’oralitat, ajuda a integrar en l’aprenentatge a alumnes amb capacitats diverses en un procés en el qual, alumnes de diferents nivells, aprenen els uns dels altres.

Seguidament, s’aborda la relació entre parlar i interpretar. També amb casos reals i pràctics, es tracta la importància de la metacognició i la interpretació del que es parla o llegeix. D’aquesta manera, la reflexió metacognitiva és necessària per ajudar els alumnes a donar sentit al diàleg sobre el text llegit.

D’altra banda, trobem un altre bloc centrat en els gèneres discursius i, per tant, dels formats en els quals ens comuniquem. Aquesta decisió ens permet fer sortir els coneixements dels infants respecte als gèneres discursius i els coneixements que han estat fruit de la socialització. 

A més a més, els autors consideren important la idea de fer “moure” el text. Aquesta permet que els alumnes desenvolupin i portin a terme responsabilitats respecte al seu text o el de la resta. Els permet estructurar i entendre que la primera idea no és l'última, sinó que es pot canviar, fer contra propostes, etc. Això esdevé molt important perquè enriquirà la competència escrita dels alumnes. 

Per últim, abans de les conclusions, trobem “hablar para ser”. En aquest apartat, podem veure que generalment ens centrem en les pràctiques escolars i que l'aprenentatge lingüístic dels nostres infants va més enllà i els conforma. Així doncs, hem de valorar la importància de la comunitat, les relacions i, en general, l’entorn dels nostres infants on el seu desenvolupament lingüístic ha d'estar en interacció per millorar les seves habilitats. Els mestres tenim una gran feina i hem de donar-li a l’aula el paper d’espai viu i de descobriment. 

Pregunta a l’autor: Realment, l’aprenentatge cooperatiu afavoreix el desenvolupament personal de tal manera que respongui a les exigències de la societat i els processos avaluatius del sistema? O caldria, en primera instància, canviar la forma d’avaluar l’alumnat i de donar-li un lloc en els seus estudis? 

Frases destacades de la lectura: 

1. “Las escuelas son centros de actividad social e interacción humana” y si cierran “muchos niños y jóvenes pierden el contacto social, que es esencial para el aprendizaje y el desarrollo”. (UNESCO, 2020)

2. “[...] ver la interacción no como una simple técnica [...] sino como auténtico motor del aprendizaje y, en último término, como fundamento del desarrollo social y cognitivo de los individuos. [...] escuchar, hablar, leer y escribir, es decir, interactuar y socializar, es esencial para aprender”. 

3. “Sin embargo, debemos recordar que el lenguaje humano, en palabras de Castellà (2005), “es sobre todo creatividad, elaboración, cambio, proceso dinámico, conversación e interacción”. 

4. “Lo que hacemos al discutir el sentido de una obra en un contexto escolar es escenificar socialmente ese diálogo interno que los adultos ya hemos incorporado: en esa escenificación el proceso interpretativo es oral, conjunto y no planificado, aunque sí situado y orientado”. 

5. “Atender el proceso de aprendizaje requiere abrir escenarios en los que los alumnos hablen para aprender.”

6. “[...]los responsables de que eso sea posible (docentes, coordinadores, directores, inspectores, formadores de profesorado, investigadores, etc.) tenemos trabajo. No solo debemos defender la idea del espacio social como espacio de aprendizaje y desarrollo humano: nos encontramos ahora con la ardua tarea de defender esa posición [...]”. 

7. “Entendemos la enseñanza como la creación de entornos ricos y estimulantes, que propicien la actividad exploradora de los alumnos, con preguntas interesantes, retos intelectuales, resolución de problemas para los que no siempre haya una única respuesta, y la interacción social como el camino para elaborar formas de interpretación del mundo (Cubero, 2005)”.