ARTICLE 7: MASSIP- SABATER

Arrel de l'expansió del Coronavirus 19, diversos països van detectar un augment notable de ciberacòs i de discursos d'odi cap a persones d'origen asiàtic. Però això no ha estat catalogat com a un fenòmen aïllat, sinó que s'ha vist com en els darrers anys, el discurs d'odi cap a certs col·lectius ha anat incrementant i expandint on en la majoria de casos, l'agressor s'amaga darrere un anonimat. Degut a l'àmplia diversitat d'ètnies tan culturals com d'orientació sexual, entre d'altres, l'educació s'ha vist en necessitat de treballar i analitzar tots aquests discursos d'odi que actualment es troben per tal d'erradicar el problema des de l'arrel, començant amb els més petits. 

L'article argumenta com aquests discursos van directament dirigits a persones i individus i no a idees o valors. Aquests individus són estigmats i posteriorment es generalitza aquesta idea preconcebuda de manera que l'odi en vers a una persona, determina en l'odi a tot un ample col·lectiu. Tots aquests discursos amenàcen la dignitat de les persones, deshumanitzant-les i posant en dubte el seu reconeixement com a iguals en la societat. Butler diu que "sólo puede reclamar reconocimiento aquello que previamente es visto y percibido como sujeto u objeto con capacidad de ser reconocido", referint-se a que molts cops, aquests mateixos que inicien discursos d'odi, en neguen fins i tot a intentar entendre les històries personals de cada individu, focalitzant-se només en la biologia com a tal. 

Com a contrarresta d'aquests discursos, diverses accions socials s'han portat a terme; des de movilitzacions socials fins a accions concretes, i és aquí justament on l'educació pren un rol essencial. Tal i com argumenta Gagliardone, és necessària una educació que s'estructuri de la següent manera: 

1. Una alfabetització mediàtica i de la informació 

2. Una educació per a la ciutadania i la ciutadania digital

3. Les habilitats crítiques

Segons l'autor Ranieri, és important que entenguem com a mestres, que el nostre alumnat és a la vegada receptor de missatges discriminatoris i agent social per a poder-los contrarrestar. Això últim requereix no només pensament sinó habilitats crítiques així com certa empatia i capacitat comunicativa. 

La metodologia que s'ha dut a terme per a la recollida d'informació ha estat quantitativa u qualitativa. Les dades s'han obtingut a partir d'un qüestionari en format de dossier d'activitats on l'alumnat podia trobar preguntes tant obertes con tancades. Mitjançant aquest, s'ha pogut indagar sobre la presència o ausència de les dimensions del pensament crític en els relats de l'alumnat. 

Les conclusions obtigudes a partir d'aquest dossier han estat les següents: 

1. La major part de l'alumnat participant no mostra una actitud en "alerta" vers les dinàmiques i informació a les xarxes, al menys no pel que demostres a les seves respostes. 

2. Una quarta part de l'alumnat mostra una actitud d'alerta: la majoria ho fa de cara a les dinàmiques d'interacció que es donen a les xaxrxes. 

3. Més de la meitat de l'alumnat pot identificar el discurs d'odi, tot i que hi segueix havent un alt número que no ho acava de detectar. 

Finalment, els autors asseguren que tot i haver un alt percentatge d'alumnat que identifica aquests discursos, això no vol dir que els porti a la capacitat o voluntat de fer-los front.