Aquest text de Xavier Fontich i Santiago Fabregat comença introduïnt el concepte "d'interacció social i humana" a les escoles i posant èmfasi en la importància d'aquest. Els autors s'adrecen a aquest concepte com a manera "d'estar en el món" i com a introducció a posteriors comunicacions amb l'exterior. Al llarg de l'article, ambdós deenvolupen un seguit de reflexions vers la importància d'intervencions globalitzades, molts cops presentades en format de projecte de treball transversal que inclouen diversos continguts d'assignatures en els que interactuar i socialitzar és essencial per aprendre.
Primerament, s'introdueix la parla i el procés de pensar, exemplificant a través de projectes prèviament treballats a classe, com el procés que porta la creació de qualsevol producte final, és esencial per analitzar el desenvolupament cognitius de l'alumnat i les seves aspiracions i motivacions vers el treball que s'està duent a terme.
En segón lloc, l'article exposa la importància de la parla i la interpretació a l'aula. És important que la mestra, a mesura que exposa diferents continguts o històries, ajudi a l'alumnat a pensar en el que el text els hi diu i en el que ells interpreta segons la lectura. Aquest itinerari ajuda a la mestra a portar a l'alumnat per un pla totalment improvitzat i guiat pels alumnes mateixos on poden arribar a punts molt interessants. Ajuda als alumnes a arribar a conclusions i reflexions per ells mateixos, amb una petita ajuda del grup donant sentit al diàleg sobre el text llegit, i amb preguntes clau per part de la mestra.
En tercer lloc, l'article ens parla sobre com la manera d'escriure varia segons els gèneres discursius, i sobre com els alumnes, segons la plataforma i els diferents gèneres, aconseguien escriure d'una manera o altra gràcies a la interacció social prèvia. Això va demostrar que realment les tecnologies, al menys de manera general, no afectaven negativament en l'escriptura de l'alumnat sinó que demostrava que aquests eren capaços d'apaptar-se a les característiques pròpies dels gèneres utilitzats habitualment en cada context.
En quart lloc, ambdós autors exposen la importància de fer que el text que escrivim "es mogui", fent referència al benefici que aporta a un text ser elaborat en parelles o grups degut a que aquest és comentat en veu alta i d'aquesta manera, corregit a mesura que s'elabora. Ela propis alumnes prenen aquest rol de "mestre", barallant i reflexionant sobre les diferents maneres que hi ha per expressar una mateixa idea, la qual cosa els ajuda a després poder comptar amb un ventall de possibilitats a l'hora d'expressar-ho ells de manera individual. Aquesta proposta assegura que l'elaboració tan rica que hi pot haver a l'hora de crear i elaborar un text es tingui en compte i no només s'avaluï el text com a "producte final".
Per últim, l'article ens parla sobre com els coneixement de cadascú poden ser intercanviats entre els companys i igualment valorats com el coneixement que pot aportar un mestre/a. Els mestres poden arribar a instaurar un cert nivell en alguna activitat proposada i pot ser que els alumnes demostrin que els seus coneixement i capacitats poden anar més enllà, la qual cosa és extremadament positiva i ens fa reflexionar, com a futurs mestres, que no s'ha de menysprear el coneixement dels infants perquè molts cops poden arribar a ser més capaços del que creiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada