INFORME QÜESTIONARI: GÈNERE I DESCRIMINACIÓ A LA FEINA

 Introducció

Actualment, vivim en una societat en què la violència masclista està present en el nostre dia a dia. A la feina, pel carrer, a casa…  El 2023 s’han tramitat més de 12.000 denúncies relacionades en aquest àmbit, una dada que no hauria de deixar indiferent a ningú. Sovint no s’alça la veu quan algú coneix una experiència d’agressió o desigualtat laboral, la qual cosa provoca silenciar les vísctimes i donar suport als agressors, els quals no pateixen les conseqüències. Per aquesta raó, hem decidit indagar en les agressions relacionades amb el gènere a les empreses, i les desigualtats que comporten. Hem fet arribar un qüestionari a més de 50 persones amb l’objectiu de conèixer experiències i analitzar tendències, amb l'objectiu de contrastar-les amb les nostres expectatives i opinions.

Interrogants i metodologies 

Per dur a terme la recollida de dades hem decidit fer un qüestionari que consta de tres parts: Informació sociodemogràfica dels participants, preguntes en format Likert per a obtenir dades quantitatives i, finalment, una pregunta oberta en què, qui volgués, pogués esplaiar-se i donar la seva opinió, la qual ens dona un punt de vista qualitatiu.

Una vegada recollides les dades, hem decidit centrar-nos en cinc eixos per analitzar, dels quals vam formular hipòtesis prèviament:

• L’assetjament a la feina té l’origen amb els treballadors amb càrrecs superiors.

• Les empreses més grans tenen protocols més elaborats o compartits amb els seus treballadors.

• La majoria de persones no denunciarien en cas d’observar una agressió en l’àmbit laboral.

• En cas de patir desigualtat social, la víctima ho parlaria amb superiors que tinguin recursos per fer front a la situació.

• Les dones reben més assetjament laboral que els homes.

Eixos investigats

Relació entre l’origen de l’assetjament i el gènere

Un dels eixos en els quals hem fet més èmfasi ha estat de part de quina persona de dins l’àmbit laboral té origen l’assetjament o la desigualtat depenent del gènere amb el qual s’identifica la víctima. 

Per una banda, analitzant les respostes de les dones veiem que el 29’7% han rebut assetjament d’alguna persona amb càrrec superior, el 33’3% l’han rebut de companys dins l’àmbit laboral, el 25% l’han rebut de clients i un 4’16% l’ha rebut de persones externes que fan ús del servei que s’ofereix. 

Per altra banda, analitzant les respostes dels homes podem arribar a la conclusió que, partint que les dones reben més assetjament o discriminació dins una empresa, una gran part dels agressors són companys de feina que no ocupen cap càrrec superior, mentre que als homes els passa a l’inrevés.

No només trobem diferències entre qui es veu amb poder d’assetjar a una persona dependent del seu càrrec, sinó que també ho veiem per part dels clients, observem que les dones reben més assetjament per part d’aquests que els homes.

Relació de l’existència de protocols respecte el tamany de l’empresa

Tenint en compte, la dimensió de l’empresa podem observar l’existència de protocols d’actuació per aquestes situacions. Analitzant les dades, no existeix una clara diferència entre la relació de la quantitat de treballadors i l’existència de protocols. El que sí que en podem extreure és com les empreses petites i les de més de noranta treballadors, han aconseguit que els seus treballadors coneguin l’existència d’aquests protocols. Ara bé, per afirmar aquesta hipòtesi, s’hauria de fer un estudi més acurat sobre els perfils dels treballadors i la diferenciació entre els tipus d’empreses, tenint en compte els valors d’aquesta.

Rol de les persones que observen desigualtats laborals

L’última pregunta de l’enquesta fa referència a l’acompanyament amb el qual farien front a una desigualtat laboral per qüestió de gènere en el cas que una persona propera en patís. Així doncs, un 41% de les respostes afirmen que l’activisme per fer front a les desigualtats seria la seva ajuda. A les respostes observem com es parlen de protocols, de departaments de Relacions Humanes de les empreses, de Sindicats Laborals i inclús de tràmits burocràtics més enfocats a la intervenció d’advocats. Els resultats ens mostren que gairebé la meitat de les persones porten la disconformitat amb la desigualtat més enllà del suport emocional i l’enfoquen des d’un àmbit legal. 

Relació de qui ha patit desigualtats salarials i qui ha lluitat per combatre-les

Un altre eix que hem volgut investigar és la relació entre qui ha patit desigualtat salarial i, d’aquestes persones, qui ha parlat amb superiors per resoldre-ho. Hem pogut observar que un 18,2% (deu persones) han respost que sí que han patit desigualtat salarial, i un 5,5% (tres persones) també, però no a la feina actual.  D’aquestes tretze persones, han respost dotze a la segona pregunta que analitzem en aquest eix (s’ha parlat amb superiors o s’ha lluitat per aquesta desigualtat salarial). Sis persones són el resultat de la resposta “no” i unes altres sis a la resposta “sí, però no va funcionar”. Amb això observem que, en cap moment, els participants que van patir desigualtat salarial, van aconseguir cap canvi pel que fa a això. En ambdós casos, ho hem relacionat amb els recursos que tenen els participants per considerar si hi havia relació entre el fet d’haver parlat o no amb superiors. La mitjana en ambdós casos ha estat de 2,6 pel que fa a la pregunta de si tenen recursos per lluitar contra la desigualtat social.

Relació entre el gènere i l’assetjament en l’àmbit laboral

Una altra hipòtesi és que les dones reben més assetjament que els homes. Segons els resultats, un 75% de dones no han rebut assetjament enfront d’un 74% dels homes. Per tant, un 25% de dones han rebut assetjament i un 26% dels homes. Una dada curiosa és que hi ha un home que ha marcat el 3 (més freqüència) i cap dona ha marcat més d’un 2. Segons aquest qüestionari, trobem que no sembla que el gènere sigui un eix de desigualtat, encara que si analitzem les altres variables, trobarem que les dones solen ser més vulnerables davant aquests casos. En conclusió, la nostra hipòtesi no es pot confirmar de manera clara només analitzant aquest eix, però per diverses raons, tenim coneixement que la diferència entre homes i dones és més clara i evident.

Conclusions

Una vegada finalitzat el projecte, i havent escollit certs eixos per a comparar les dades, hem arribat a diverses conclusions.

En primer lloc, els resultats envers la desigualtat salarial ens han sorprès, ja que són bastant similars indiferentment del gènere, en comparació a les dades que estem acostumats, en què moltes dones pateixen desigualtats respecte als homes. Cal esmentar, però, que amb l’enquesta distribuïda no hem pogut saber específicament els treballs dels participants, així que les conclusions es veuen limitades en aquest aspecte. Tot i això, el fet que ningú aconseguís resoldre el problema, ens mostra la jerarquia entre els diferents càrrecs a les empreses. Una persona que pateix desigualtats, difícilment les podrà resoldre sola.

Seguidament, ens hem fixat que només una persona ha respost que mai s’ha sentit assetjada, però, en canvi, la majoria de persones marcaven amb nombres baixos a la pregunta: “T’has sentit assetjat/da al lloc de feina?”. Per tant, podem concloure que la gran majoria de persones han patit assetjament, però de diferent grau. Aquesta estadística encara té més pes quan la relacionem amb el 41% de les persones que prenen un rol actiu envers les desigualtats laborals, ja que significa que més de la meitat dels participants no denunciarien aquests actes. Una raó, per exemple, pot ser per la por d’enfrontar-se a un superior, o perquè ho consideren un assetjament de menor grau, en què no cal alçar la veu. Finalment, considerem important mencionar la importància de denunciar tots els actes d’agressió que veiem o patim, sempre seguint el desig de la víctima, però indiferentment del grau que ens pugui semblar, ja que amb el silenci ens compartim còmplices de l’agressor.