LÓPEZ YLLERA (2020)
El text aborda la relació entre el llenguatge inclusiu i la lluita per la igualtat, centrant-se en el context de la violència sexual, especialment en l'àmbit esportiu. La reflexió destaca la importància del llenguatge inclusiu com una estratègia feminista per combatre el sexisme lingüístic. L'article diu que, tot i que pugui semblar que el llenguatge utilitzat no està directament vinculat a la discriminació i violència contra les dones, allò simbòlic pot tenir un impacte profund.
Un llenguatge i una cultura que invisibilitzen les dones com a subjectes polítics poden tenir conseqüències greus al negar-los la titularitat dels seus drets. En aquest sentit, el llenguatge inclusiu es presenta com una eina per reconèixer i visibilitzar les experiències i necessitats de les dones, contribuint així a la igualtat. Es destaca el canvi de postura de la Reial Acadèmia Catalana (RAC) en relació amb el llenguatge inclusiu, a més el text també subratlla que la redacció constitucional i els seus possibles canvis no depenen només de la RAC, sinó de decisions polítiques. S'hi destaca la importància de la societat en determinar les normes lingüístiques i aplega per aprofitar l'obertura i evolució internes de la RAC per legitimar demandes igualitàries.
Tot i algunes crítiques a l'informe de la RAC, es suggereix que la seva publicació revela avanços en el debat sobre el llenguatge inclusiu, obrint oportunitats d'aliança amb la institució. Es conclou reafirmant la postura d'Amnistia Internacional a favor del llenguatge inclusiu i cridant a continuar la lluita contra el masclisme, també en l'àmbit lingüístic. En resum, el text reflexiona sobre la relació entre el llenguatge inclusiu i la igualtat de gènere, destacant el seu paper com a eina per desafiar el sexisme lingüístic i contribuir a la construcció d'una societat més igualitària.
Paraules clau: llenguatge inclusiu, igualtat de gènere, feminisme, sexisme lingüístic, violència sexual, societat, Reial Acadèmia Catalana, informe, Constitució Catalana, Amnistia Internacional, empoderament ciutadà, debat lingüístic, drets de les dones, canvis socials.
Pregunta a l’autor: Podries compartir més sobre com la utilització del llenguatge inclusiu pot influir en la percepció i la valoració de les experiències de les dones, especialment en contextos com la violència sexual? Com creus que aquesta estratègia pot contribuir de manera més ampla a la lluita per la igualtat de gènere i al canvi social?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada