Aquesta lectura tracta d'una mestra de segon d'ESO explicant les seves experiències amb els microcontes i els haikus. Els fa servir en una classe amb molta diversitat i en la que cada alumne és molt diferent dels altres.
Primerparla dels microcontes. Explica una activitat concreta que va fer i que va motivar molt l'alumnat. Després, explica que van treballar-ne uns quants i, quan l'alumnat ja els havia comprès bé, van crear-ne un ells mateixos, en grup, i després un altre de forma individual.
Després de parlar dels microcontes, parla dels haiku, que son un tipus de poema japonès. Per introduir-los a la classe, ho fa de manera semblant als microcontes: amb algunes activitats senzilles que busquen la motivació de l'alumnat. Un cop ja estan introduïts i compresos en creen un ells mateixos, igual que havien fet amb els microcontes. S'adonen que poden parlar del que vulguin. Per acabar,
En les dues parts, tant als microcontes com als haikus, l'alumnat té suport per qualsevol moment en què necessitin ajuda. Crec que el resum seria que és important saber què necessiten els alumnes en cada moment i saber trobar la manera de fer que entenguin allò que han d'entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada