Lectura 0 A: "La engañosa promoción de los cambios en educación.”

“La engañosa promoción de los cambios en educación”

Paraules clau:

1. Homogeneïtzació
2. Legislació
3. Innovació
4. Capitalisme
5. Diversitat

Frases destacables:

1. “Y a pesar de todos estos esfuerzos, tenemos dificultades para detectar avances significativos, modificaciones estructurales y de funcionamiento de los sistemas escolares acordes con los propósitos que enuncian sus preámbulos legislativos.”
2. “Nos tememos que, en gran parte, el fracaso de los modernos proyectos de reforma es atribuible tanto a la lógica económica impulsada por el mercado como a las actuaciones de homogeneización burocrática.”
3. “Cualquier esquema de orden formal es siempre insuficiente y nos lleva a error si no incorpora elementos del conocimiento práctico, emocional, relacional, cultural y de poder.”

Pregunta a l’autor:

• Com ho faries per legislar d’una manera heterogènia pensant en la diversitat, la localitat i la ideologia?

Síntesi:

L'article de Rodrigo J. García, aborda amb detall el descoratjament que experimenta la comunitat educativa a causa dels múltiples intents de reformes de l'educació, cap dels quals ha tingut resposta, i que es remunten a l'època de 1970. 

S'explica com els enfocaments basats en la lògica del mercat global i la burocràcia administrativa aconsegueixen simplificar i esquematitzar la complexa realitat educativa, reduint-la a simples operacions i números manejables i quantificables. Un exemple que ens ofereix l'autor són els resultats acadèmics, mesures que no ens permeten abordar les emocions, relacions i perspectives de les persones involucrades en l'educació.

Rodrigo J. García remarca com aquest fet provoca que ens trobem en una situació que es resisteix a les noves propostes de canvi i lluita en contra dels avanços reformistes, promovent així una lògica basada en l'homogeneïtzació i l'estandardització escolar. S'advoca llavors per un sistema de gestió educativa obert a atorgar més visibilitat als aspectes més sensibles de les persones, que es preocupi pels contextos i les relacions d'aquestes, fomentant el diàleg i l'acompanyament, estimulant l'anàlisi col·lectiva de valors i oferint així una comprensió més profunda de les dinàmiques educatives.

No obstant això, en l'article també es reconeix la importància aquestes reduccions i operacions matemàtiques, les quals es consideren eines útils que atorguen cert control que ha portat a significatius avanços socials com l'extensió de l'escolarització i la dotació de recursos. Tanmateix, segons l'autor, aquestes mesures no representen esquemes on sustentar el desenvolupament de les reformes i suposen un obstacle per als futurs canvis educatius. 

Finalment, es destaca que l'educació és una pràctica moral, més que tècnica o tecnològica, la qual ha de considerar una gran varietat d'aspectes i factors que fins ara han estat ignorats, com són els elements del coneixement pràctic, emocional, relacional, cultural i de poder.