Lectura 1 (Montero)

 

Paraules clau: Situació d'aprenentatge, competències, centre d'interés, context, ensenyaments mínims.

Montero titula aquesta lectura "Orientaciones para el cambio educativo: ¿Situaciones de aprendizaje o aprendizaje situado?" 

El títol ens introdueix parlant del concepte de competència i ens indica que encara que el debat està latent avui dia, les competències existeixen al currículum des de la "Ley General de Educación (2006)" i l'autor ens indica que és un element significant, ja que altres elements distintius del currículum s'han anat modificant o suprimint, però les competències continuen existint amb el mateix nom. Abans de concloure el paràgraf, Montero ens parla sobre la falsa dicotomia entre competències i continguts, fet que genera molta discussió en la comunitat educativa quan les competències i els continguts van agafats de la mà.

En aquesta última llei, a part de revifar el debat sobre les competències, ha inclòs les situacions d'aprenentatge, fetes per afavorir l'adquisició de les competències educatives. Aquí és on s'obre el veritable debat, ja que l'autor es qüestiona l'entitat curricular de les situacions d'aprenentatge per un costat i per l'altre, la seva naturalesa ambigua i imprecisa. 

Entrem en l'àmbit legislador per parlar dels ensenyaments mínims, que són els elements del currículum que fixa el Govern i que deixa desenvolupar a cada comunitat autònoma. Aquests elements són: objectius, competències, continguts i criteris d'avaluació. També s'inclouen les metodologies, però l'estat no imposa cap. En aquest aspecte podem trobar una de les claus perquè les situacions d'aprenentatge tenen més a veure amb la metodologia per la sèrie de relacions que estableix amb una determinada manera de treballar i obtenir resultats. Montero ho menciona de la següent manera:

"(...)estas se relacionan con metodologías didácticas que tengan al alumnado como agente de su propio aprendizaje, además de facilitar centros de interés que permitan la construcción de los conocimientos de forma autónoma y creativa, a partir de los propios aprendizajes y experiencias. Asimismo, se atribuye a las situaciones de aprendizaje el carácter de herramientas eficaces para integrar los elementos curriculares de las distintas áreas o materias, mediante la realización de actividades significativas, generalmente vinculadas a la resolución de problemas. Han de considerar asimismo las situaciones de aprendizaje los contextos y la realidad del alumnado, con una creciente complejidad de las tareas, cuya realización propicie la adquisición de aprendizajes relevantes y la aplicación a contextos cercanos a la vida cotidiana, mediante una transferencia que resulta de la articulación coherente de los conocimientos, las destrezas y las actitudes. La formulación de objetivos claros y la integración de distintos saberes básicos son aspectos característicos, también, de la formulación de situaciones de aprendizaje"

Vista aquesta definició, l'autor exposa que pels seus valors didàctics i metodològics les situacions d'aprenentatge no queden tan lluny de l'aprenentatge situat, una teoria educativa formulada als anys 90. Si observem les seves característiques, trobem bastants línies en comú amb les situacions d'aprenentatge. Montero diu el següent: 

"Entre sus postulados destaca la consideración de los contextos que sitúan el aprendizaje del alumnado, la utilidad del trabajo cooperativo en una comunidad de participantes, la implicación activa del alumnado en la adquisición y construcción del conocimiento, el aprendizaje práctico de este para su aplicación útil, la decisiva importancia del “contexto situacional” a fin de facilitar la adquisición de conocimientos, o situar el pensamiento en problemas reales cuya resolución activa el proceso de aprendizaje."

Si observem les dues definicions, trobem que Montero no va tan desencaminat en la pregunta que llença en el títol de l'article.

Finalment, l'autor ens cita a Alejandro Tiana que explica el perquè de les situacions d'aprenentatge i ho justifica dient que "(...) en la escuela estamos muy acostumbrados a utilizar términos que están cargados de contenido (...)". 

També ens parla al final de l'article que les situacions d'aprenentatge es troben dins les unitats de programació. Tota una filera de noms estranys per definir els mateixos conceptes que fa quasi vint anys.

En conclusió, el missatge principal que extrec de l'article de Montero és que en l'educació existeixen una sèrie de discussions que no s'haurien de produir si s'indaga i es recerca en què ens volen dir i com ens ho volen dir.