Lectura 2A: Domènech

Síntesi: En aquest article Domènech explica una experiència pròpia en què va iniciar en la literatura a un grup d’alumnes de 2n d’ESO, els quals són distrets i cal buscar maneres diferents per a captar la seva atenció. En aquest cas, l’autora va proposar una seqüència didàctica de dues parts: els microcontes i els haikus.

La primera part es basa en la comprensió de què són els microcontes, fins a arribar al punt de crear-ne ells mateixos. Així doncs, introdueix aquest gènere amb una activitat que anomena “la caixa blava” i que els motiva al ser un repte estimular i aparentment senzill. Cada dia, un alumne agafa un microconte d’una capsa a l’atzar, i el dicta davant dels seus companys, a més a més, però, també ha de completar-la, estimulant d’aquesta manera la seva comprensió lectora i imaginació. De fet, la següent activitat té uns objectius similars, als tractar-se de posar nom a un conjunt de microcontes. Per acabar, després d’haver llegit nombrosos relats, n’extreuen les seves característiques principals i comencen a fer les seves pròpies produccions, primer en grup i, seguidament, de manera individual. Això sí, sempre disposen d’algun suport, com per exemple imatges per ajudar a crear històries.

Per altra banda, Domènech introdueix els poemes a partir dels haikus i, de la mateixa manera que a la primera part, comença amb activitats senzilles, com llegir haikus en veu alta, o preguntar si es pot parlar de qualsevol tema. En aquell instant, l’autora recita un poema sobre el cub de la brossa, fent constància que no hi ha cap tema que no serveixi. Seguidament, els fa prendre consciència del moment (pensant en instants de la vida, o escoltant la naturalesa), activitat que els servirà per transmetre-ho en forma de haikus. Així doncs, quan tenen una idea, i a partir d’una taula de suport proporcionada per la mestra, fan les seves pròpies produccions, les quals poden adornar de la manera que vulguin. Finalment, creen un recital radiofònic, el qual els ha motivat, no només a fer creacions, sinó també a pensar altres maneres de compartir-les, com per exemple un compte de Twitter, o una exposició.

En conclusió, Domènech posa en alça la importància d’entendre què necessiten els alumnes, i la importància de transmetre el coneixement de manera apel·lativa pels alumnes.

Paraules clau:

• Microcontes

• Haikus

• Seqüència didàctica

• Aprenentatge i ensenyament personalitzat

Cites:

• “Cada grupo de alumnos plantea retos diferentes.”
• “Algo tan poco novedoso fue muy efectivo.”

Pregunta per a l’autora:

• Creus que seria viable dur a terme una seqüència didàctica d'aquest estil en una classe usual d'uns 25 - 30 alumnes?