Els autors defineixen la innovació com "la capacitat d'ajustar les accions humanes a les situacions canviants que es presenten amb la finalitat de complir els objectius que es proposen" (Camps & Fontich, 2019).En l'article es destaca que la innovació porta molt temps present a les escoles i encara és així, tenint en compte la descripció anterior, ja que es tracta de buscar alternatives a partir d'inquietuds, per tal de millorar. Per exemple, es destaca el canvi que va suposar l'Escola Nova als anys seixanta o la implicació dels camps científics en l'ensenyament de la llengua a mitjan segle XX, que han aportat diferents punts de vista sobre els continguts, la forma en la qual aprèn l'alumnat i les formes que ha d'adoptar l'ensenyament.
Per tant, la innovació docent és una actitud, no una tècnica fixa que ens permet aconseguir la millora de l'educació. Aquesta actitud és el que permet identificar algun problema o malestar i reflexionar sobre això per construir camins alternatius.
En exemples d'innovació que presenten els autors, destaquen que aquests són un punt d'arribada, però també de partida unint aportacions de la investigació, reformulació de pràctiques tradicionals i la idea que aprenem en implicar-nos en activitats que sobrepassen l'escola, a la vegada que suposa un punt de partida per altres projectes.
Seguidament, l'article parla sobre la llengua com activitat de comunicació i de construcció del pensament i el coneixement, on es deixa clar que en tots els àmbits de coneixement es necessita la llengua (parlar, escoltar, escriure) per aprendre. De fet, es destaquen dos moments, un inicial, dinàmic que es basa en "la parla per saber" iniciant conversa, i un segon moment d'etiquetatge que es basa en "la parla per comunicar el que se sap".
Per tant, aquest ús de la llengua s'ha d'adaptar als diferents contextos, és a dir, els diferents gèneres discursius segons l'ocasió (científic, parlar amb les amistats, etc.).
En últim lloc, a l'article els autors parlen de la llengua com a objecte de reflexió. També és important l'estudi de la llengua mateixa per afavorir la reflexió i pensament crític, però per això no cal imitar les formes d'ensenyament tradicionals, sinó que també es pot innovar en l'estudi de la gramàtica, ortografia, sintaxi, gèneres discursius, etc. Cal destacar que la capacitat de reflexionar sobre la llengua no s'adquireix només mitjançant el seu ús sinó que s'ha d'ensenyar a l'alumnat a portar a terme la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada