Lectura 2 (B): Per què insistim a conversar per aprende ciències?

 Síntesi:

Estem davant d’un article titulat “Per què insistim a conversar per aprendre ciències?”, escrit per Pedreira i Márquez l’any 2011. En aquest article la idea principal, com ja indica el títol, és la necessitat de conversar per aprendre ciències en les aules d’una manera més efectiva. Podem dir que dialogar ajuda a comprendre conceptes i fenòmens complexos que estan interconnectats en el món. 

Per tal de tractar aquest tema, aborda aspectes de la conversa des de diferents punts de vista. Primerament, l’article ens explica la importància de considerar les idees dels nens en el procés d'aprenentatge, reconeixent-los com a capaços de formular les seves pròpies interpretacions sobre el món des de ben petits. 

Seguidament, els autors consideren que és clau generar dubte en les interpretacions dels estudiants per a fomentar una comprensió més profunda dels conceptes de l’àrea de ciències, i per això, és molt important saber formular preguntes als alumnes. Concretament, aquestes preguntes han de ser centrades en les persones, en lloc de preguntes centrades en el coneixement dels infants, ja que es destaca que les preguntes centrades en les persones fomenten la participació i la implicació en l'aprenentatge, permetent respostes basades en les idees pròpies en lloc de buscar una resposta concreta i correcta.

A més a més, hem de tenir en compte que s'aprèn a través de la conversa, però la conversa ha de sorgir quan hi hagi alguna cosa a dir, quan existeixin experiències compartides que requereixin discussió, recerca, o altres, per a tenir sentit, sempre evitant l'ús de paraules buides de contingut que els nens repeteixen sense comprendre (nocionisme).

En conclusió el que planteja l’article és la necessitat de dedicar temps a l'escola per a construir significat a partir d'experiències compartides i posar en paraules les nostres pròpies idees per a comprendre el món i als altres.

Paraules clau:

1. Conversar

2. Preguntes obertes

3. Construcció del coneixement

4. Aprenentatge conjunt

5. Nocionisme

Cites clau:

• “Una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques és a través de la comunicació, de la conversa, de l’intercanvi de preguntes i respostes, del joc d’objecció a contraarguments, ja que, a través de la discussió i el contrast amb els altres, es comprova la consistència dels propis raonaments.”

• “Si partim de la idea que, per aprendre, cal modificar les maneres de pensar quotidianes, necessitem tenir en compte les idees dels nostres nens i nenes.”

• “Les preguntes obertes, que defugen la resposta única que només pot ser o correcta o incorrecta, permeten aproximar-se més fàcilment als pensaments i a les interpretacions dels infants.”

Pregunta a l’autor:

Totes les aules tenen el clima adequat per a poder fer un bon aprenentatge mitjançant la conversa?