Lectura 3. Pedreira & Márquez (2011), Per què insistim a conversar per aprendre ciències?

Paraules clau:

Conversa, continuïtat, preguntes, coneixement, canvi.

Síntesi:

L’article defensa la importància del diàleg a l’aula per tal que l’alumnat aprengui en l’àmbit de les ciències, mitjançant la comunicació, la conversa i l’intercanvi de preguntes i respostes per tal de passar d’un pensament quotidià al coneixement científic, discutint i contrastant la consistència dels propis raonaments. Perquè això sigui possible és important que la situació del grup sigui un espai on tothom se senti còmode a expressar les seves idees. 

A les aules, la manera d’entendre el món s’expressa d’una manera estàtica i immutable, quan en realitat la idea clau de la ciència és que s’interpreta el món tenint en compte que tot canvia. I, és a partir de les preguntes i el diàleg que els infants poden interpretar el canvi de diferents situacions, a partir de les seves idees prèvies. 

Així doncs, per tal de modificar les maneres de pensar quotidianes és molt important tenir en compte les idees dels infants, ja que aquests tenen els seus propis models per interpretar els fenòmens del món. Aquestes models es poden classificar en causalitat humana o natural, i la conversa ens facilitarà la modelització de les idees en les quals es generaran conflictes i dubtes en les interpretacions de l’alumnat. Per tant, és rellevant fer explícites i conscients les maneres de pensar dels docents i dels infants, si volem incidir de manera real en aquestes maneres de pensar, tenint en compte des d’on partim i per prendre consciència del que ja sabem.

Una bona manera per accedir a les maneres de pensar dels infants, és a través de les preguntes centrades en les persones i obertes, que els permeten respondre amb les pròpies idees i no els requereix contestar amb la idea correcta. Aquestes dues característiques afavoreixen la participació i la implicació en l’aprenentatge dels infants. Per tant, com a docents ens hem de plantejar quin tipus de preguntes fem a les aules i amb quina finalitat.

A partir de la conversa, podem crear contextos d’aprenentatge on anar construint nou coneixement sobre les experiències individuals, ja que dialogar ens permet connectar coneixements i diferenciar conceptes dotant-los de significat. El propi fet de posar paraules mentre es conversa, afavoreix a explicitar i aclarir algunes idees, pel fet que exposar als altres el que pensem ens retorna el reflex de la intel·ligibilitat de les pròpies idees i explicacions. Ara bé, el diàleg és un engranatge més en la intervenció que busca modificar les maneres de pensar dels infants.

Durant la conversa s’ha de tenir en compte que el transvasament indiscriminat de coneixement entre camps és un mecanisme natural a les primeres edats i que, per tal de modificar les idees intencionadament també hem de tenir presents els cent llenguatges dels infants, els diferents estils cognitius, les estratègies múltiples i les diverses formes de representació, entenen la singularitat de cada infant. És a dir, amb aquest aspecte, la mestra ha de saber quina direcció ha de prendre la conversa, quines són les idees importants que ajuden a entendre, cap a on enfocar les preguntes i quines aportacions promouran l’acostament de les maneres espontànies cap a les científiques.

Per tant, és necessari que parlem, pensem, vivim experiències, intervenim, ens impliquem i compartim, però quan es tingui alguna cosa a dir, per discutir, representar o investigar amb sentit per anar refinant i complementant el significat dels conceptes, ja que s’aprèn parlant, però en cas que tingui un sentit.

Cites:

“Són les idees inicials dels infants, que compartim a través de la conversa, les que guien, orienten i validen les propostes posteriors que es poden desenvolupar a l’aula.”

“Necessitem parlar, pensar, viure experiències interessants, intervenir amb intenció, implicar-nos, compartir informació de procedència diversa..., i tot per anar refinant, component i complementant el significat dels conceptes, tal com els entenem a la nostra cultura.”

“L’escola s’ha de plantejar seriosament la necessitat de disposar de temps per construir el significat a partir d’experiències compartides a les quals puguem anar posant paraules, les pròpies, que ens ajudin a entendre el món i a entendre els altres.”

Preguntes per a l'autor:

• De quines maneres es poden dinamitzar les converses entre els infants per tal que tots participin i no siguin pocs els que participen en el diàleg?

• Com es pot establir una bona situació de grup per tal de poder fer un aprenentatge a través de la conversa?