Lectura 4(1)A: "El gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina"

Síntesi:

En el següent text, es planteja una crítica a l'ús del llenguatge inclusiu que s'ha establert de manera no normativa a diversos espais de divulgació. Argumentant que aquest pot tenir repercussions inesperades i contraproduents a la nostra societat i cultura. L'autora, per tant, ressalta la percepció de discriminació latent en el llenguatge inclusiu, suggerint així que aquesta pràctica pot involuntàriament accentuar les diferències de gènere, en lloc de fomentar la inclusió; és a dir, que podria ser totalment contraproduent.

Primerament, es posa de manifest que, en els debats sobre aquest tema, a vegades es produeix una pèrdua de la claredat i l'eficàcia de la comunicació. Tot això és a causa de l'èmfasi excessiu en la conformitat amb el llenguatge inclusiu. S'insisteix, per tant, que l'ús del llenguatge inclusiu hauria de ser una elecció basada en la comoditat individual, i no, per contra, una obligació imposada.

Addicionalment, s'exposen les diverses opinions i dubtes que sorgeixen en un fòrum de discussió sobre l'ús del llenguatge inclusiu. Algunes persones expressen el seu rebuig, afirmant que, per una banda, se senten discriminades per aquest enfocament, mentre que altres, per altra banda, ofereixen reflexions sobre la igualtat de gènere.

Finalment, s'explora la dimensió política d'aquesta qüestió i com pot impactar en la producció de discursos més buits o ineficaces. A més, es compara el llenguatge inclusiu amb altres idiomes com l'anglès o el xinès, que no utilitzen una distinció de gènere en aquest sentit.

5 paraules clau:

1. Diversitat
2. Gènere
3. Llenguatge
4. Comprensió
5. Política

 

3 frases:

1. Quan parlem de ciutadanes i ciutadans, les ciutadanes queden excloses del conjunt de ciutadans.
2. Penso que la dicotomia entre visibilitzar i marcar continua sent vàlida.
3. Es tracta de no ressaltar el criteri de genere o preferencia sexual i acceptar que es tan significatiu com tenir ulls blaus o marrons.

Pregunta a l'autor:

Com es possible que, si ens referim a un grup persones (femení) que haguem de tractar-les amb el masculí neutral només per que hi hagi un home entre elles, se segueixi qüestionant la solució trobada a una qüestió de masclisme interioritzat tant fermament?