TITOL: MASSIP SABATER
Paraules clau: discursos de odio
Síntesi: discurs d'odi, drets humans, educació, xarxes socials, salut mental
L'article present posa sobre la taula l'alarmant augment de l'assetjament a les xarxes socials, especialment després de la pandemia. Comenta diferents elements que fan que el ciberassetjament sigui una eina fàcilment utilitzable i perillosa. Un d'aquests elements és l'anonimat i la immediatesa. Les persones gaudeixen d'una invisibilitat a l'hora de ferir la resta, d'opinar i d'estendre discursos en contra de l'ètnia, la cultura, el cos, la condició sexual, la classe social o l'aspecte físic de la resta.
Un altre elemnet en joc és la retroalimentació del sistema a internet. és molt fàcil que un contingut (malgrat sigui clarament agressiu contra altres persones) es faci viral en qüestió d'hores, per la qual cosa la persona que ha emès el missatge violent pot anar guanyant adeptes de manera exponencial.
Endemés, els continguts a les xarxes es queden permanentment al núvol d'internet, i té una possibilitat d'itinerància que depèn de les interaccions amb aquest, la qual cosa fa que entrin moltes persones en el debat, inclús que persones que no estan informades o no havien considerat mai aquell discurs se'n facin adeptes sense criteri i promoguin el malestar en la resta.
Aquesta allau d'opinió agressiva i destructiva a les xarxes té una incidència directa en el grup que pateix l'opressió i en el seu col·lectiu. A més sol crear generalitzacions i ''veritats absolutes'' en referència a un grup de persones o col·lectiu discriminat.
És interessant que en la metodologia d'estudi de l'article, fan opinar els alumnes envers una discussió amb contingut racista i islamofóbic via Twitter entre diversos usuaris. A continuació, es pregunten una sèrie d'aspectes i opinions als alumnes en referència al contingut exposat.
Les conclusions extretes de l'estudi exposaven que, generalment, els estudiants no mostraven alerta davant les dinàmiques de les xarxes socials. Una molt petita part s'hi pronunciava en contra de l'assetjament de manera activa i a la recerca d'un contrarrelat per entablir diàleg amb les persones generadores dels discursos d'odi.
Un aspecte molt interessant és que hi ha una segregació notable entre les respostes dels homes i de les dones entrevistades. Conclou que queda molta feina per fer a les aules, ja que una minoria s'hi alça amb un contrarrelat radical diferent al de l'odi.
Pregunta a l'autor: Com podem assegurar-nos que el nostre alumnat no està escampant discursos d'odi a les xarxes socials sense tenir una actitud intrusiva en la seva vida privada?
Cinc frases interessants:
''Hay que tener cuidado al hablar de discursos de odio, ya que el término discurso (speech) puede convertir su función en un marco meramente expresivo. ''La
''La negación de la dignidad, genera deshumanización, un mecanismo que permite legitimar el ejercicio de la violencia''. a,
''Cuando la acción planteada és la de participación en el debate, más de la mitad del alumnado no participaria para contradecir el relato de odio''.
'' Parece que identificar los discursos del odio no conlleva ni la capacidad ni la voluntad para proponer contrarrelatos''
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada