Lectura 3 i 4 B - Llenguatge inclusiu

 Síntesi:

Aquesta vegada, les lectures a analitzar parlen del llenguatge inclusiu. Com són del mateix tema faré una síntesi compartida per les dues. En primer lloc, parlem de l’article “No es sexista la lengua sino su uso”, Grijelmo (2018). En segon lloc, l’article “Les amigues del lenguaje inclusivo”, de Marcos i Centenera (2019). 

En ambdós articles el tema principal és el llenguatge inclusiu i la polèmica que ha causat i causa entre la societat actual. D’una banda, Grijelmo ens parla del llenguatge inclusiu referint-se a la lluita feminista en pro d’un ús inclusiu de la llengua. En canvi, l’article de Marcos i Centenera se centra més en l’ús del gènere neutre, és a dir l’ús de la “e” per referir-se a aquelles persones que no se senten identificades ni com a home ni com a dona.

La que trobo que és la idea més rellevant de l’article de Marcos i Centenera és que a Argentina ja fa temps que utilitzen aquest llenguatge inclusiu amb la “e” i està comprovat que millora l’estat d’ànim de les persones les quals no s’identifiquen amb cap dels dos gèneres ja establerts fa temps. A més a més, en altres idiomes trobem que ja hi ha inclusió en aquest sentit, per exemple a l’anglès, on s’utilitza el pronom “them”.

Sobretot en el cas de l’article de Grijelmo, veiem com s’extreu una conclusió que engloba les idees extretes entre els dos textos. Aquestes lluites socials tenen com a objectiu la inclusió de totes les persones dins la societat, i que tothom sigui valorat d’igual manera. Llavors, el problema no el té la llengua en si, s’entén el perquè en la normativa d’aquesta no estaven contemplades aquestes variacions que reclamen certs moviments socials. La lluita real va més enfocada en com es fa l’ús d’aquesta llengua. Doncs, ens explica que el problema no neix de les normes ortogràfiques de la llengua, sinó dels usos sexistes que es fan moltes vegades. Per exemple, al text parla a l’hora de referir-se a alguns artistes com es fa la diferenciació entre “la Pantoja” i “el Bisbal”, el segon cas no és utilitzat, de fet ens sona estrany. Per tant, “no es sexista la lengua sino su uso.

Paraules clau:

Llenguatge inclusiu

Feminisme

Gènere

Ús sexista

Polítiques d’igualtat

Cites clau:

“Lo que hay que analizar no es el sexismo en el lenguaje, sino el sexismo en el uso del lenguaje”

“Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero difícilmente se puede evitar un uso sexista de la lengua sin ser feminista”

“Cuando el machismo desaparezca y disfrutemos de la igualdad total entre varones y mujeres, la lengua dejará de ser importante en estas cuestiones”

Pregunta a l’autor:

Creus que pot arribar algun moment de la història de la nostra llengua on tots els seus parlants estiguin d’acord amb l’ús d’aquesta?