Lectura 3B. Per què insistim a conversar per aprendre ciències?

Lectura 3. Per què insistim a conversar per aprendre ciències?

 

5 paraules clau:

1.      - Comunicació i conversa

2.     -  Connexions (entre la quotidianitat i la evidència científica)

3.     -  Aplicació

4.      - Transvasament de coneixements

5.      - Construcció del significat

Síntesi:

L'article refereix a les converses que tenen l'objectiu d'aprendre ciències a l'escola, hi trobem explicacions teòriques i exemples de converses amb infants.

A l'inici del text de Pedreira i Márquez s'explicita la necessitat de crear un grup d'infants on tothom tingui la confiança i seguretat per tal d'expressar les seves idees per tal de poder-nos focalitzar en un aprenentatge amb ànims de canviar les maneres de pensar dels infants. Així doncs, una manera d'acostar les maneres de pensar dels infants és a través de la comunicació, de la conversa i l'intercanvi de preguntes, on també juga un paper important l'objecció i els contraarguments que poden arribar a expressar els nens i nenes. Especifica que la idea de modificar les maneres de pensar quotidianes crea un aprenentatge, per tant, és rellevant saber quins són els seus coneixements previs, saber quines són les seves interpretacions prèvies respecte a els fenòmens o continguts que tractarem.

Hi trobem un exemple d'una conversa d'infants de cinc anys que intenten esbrinar entre tots què és un fòssil. A través de la conversa es troba que hi ha infants que parlen dels orígens dels fòssils com a una acció de l'home (relacionen el fòssil amb l'escultura a causa de coneixements previs que tenen de l'artista Leonardo da Vinci) i d'altres que atribueixen la seva creació a fenòmens i elements naturals (relacionant la seva semblança amb les pedres, que ningú les ha creat ni modificat, simplement les trobem a la natura).

Les conclusions que s'extreuen de la conversa d'exemple afirmen que la creació de conflictes i dubtes afavoreixen a una conversa facilitadora de la modelització. Alhora parlen de la importància de fer bones preguntes i de ser capaços, com a docents, de saber quan calen preguntes obertes, amb diferents respostes que poden derivar a debat i permeten aproximar-se més fàcilment als pensaments i interpretacions dels infants, i quan en calen de tancades.
Així doncs, una de les conclusions que extraiem és que la conversa ajuda a crear contextos d'aprenentatge en què les experiències individuals siguin la base sobre la qual es pugui anar construint el coneixement (Mercer, 1995), intentant evitar el transvasament indiscriminat.

 

 

Preguntes a l’autor:

o   - En el cas de tenir diversitat a l’aula que ens dificulta una conversa fluïda i allunyada, veus viable un aprenentatge a través de la conversa?

o  - Quins han de ser els límits dels docents com a mediadors i guies de la conversa? Pot afavorir o perjudicar l’aprenentatge si el docent no troba una mesura justa d’intervenció?

 

Frases destacades:

-        “Una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques és a través de la comunicació, de la conversa, de l’intercanvi de preguntes i respostes, del joc d’objecció a contra arguments”

-        “Per aprendre cal modificar les maneres de pensar quotidianes”

-        “Conversar ajuda a entendre, i això dona sentit a conceptes i fenòmens que tenen lligams indestriables d’altres conceptes i fenòmens”