Lectura 4 B. No es sexista la lengua sino su uso

 

Lectura 4 I. No es sexista la lengua, sino su uso.

 

5 paraules clau:

1.      Integritat de l’idioma

2.      Prestigi de l’idioma

3.      Invisibilitat

4.      Salt semàntic

5.      Visió androcèntrica

Síntesi:

L'article que escriu Grijelmo al diari "El País" és molt recent (setembre del 2023), fet que fa sentir més properes les problemàtiques o qüestions que ens planteja, ja que formen part del dia a dia d'ara.

La lectura és principalment un debat referent a la dicotomia entre l'ús del llenguatge inclusiu i la integritat de l'idioma. Així doncs, en els últims anys hem vist molt d'activisme pel que fa a l'ús del llenguatge més inclusiu que té en compte a persones del col·lectiu LGTBIQ+, i que respecta els pronoms utilitzats per a cada persona modificant, d'aquesta manera, el llenguatge tant escrit com parlat. D'una manera o altra aquest debat genera controvèrsia, ja que les lleis del llenguatge i la integritat del mateix es veuen modificades amb total impunitat darrere de la justificació que el llenguatge ens ha d'incloure a tots i a totes.

Explica que situar-se en defensa de l'idioma suposa fer front a la causa feminista i que tant és si la integritat de l'idioma trontolla si es tracta d'una lluita justa. Aquesta lluita ha fet crear lligams entre la llengua i el sistema construït a mida pels homes, un sistema masculí i, per tant, masclista i discriminatori.

L'autor defensa el prestigi de l'idioma, deixant clar que si es desprestigia l'idioma, es desprestigia tot allò que va associat a ell, i justifica que les persones que tenen formació en filologia saben que les decisions lingüístiques que afecten el gènere de les paraules es deuen a raons històriques o etimològiques però no sexistes.

Esmenta que el masculí genèric no invisibilitza la figura femenina, que la realitat que coneixem influeix en el llenguatge i el modifica. Posa l'exemple de la paraula "pares", on entenem, per molt que ho diem en masculí genèric, que la família pot estar formada per una figura masculina i una femenina. Especifica que la llengua que utilitzem és un reflex de la realitat que coneixem i del context en el qual ens trobem, és a dir, no és el mateix parlar en masculí genèric en un país on les dones i els homes tenen els mateixos drets i on, dins del que cap, hi ha certa igualtat, que utilitzar-lo en un altre on la jerarquia de gèneres és regnada pels homes.

Finalment, refereix a la llengua com a àmbit que s'ha modificat sense cap mena d'impunitat, on s'han afegit molts desdoblaments de gènere de les paraules i esmenta diferents conceptes més tècnics com són el salt semàntic, la visió androcèntrica, les partícules discriminatòries i les asimetries en els noms. Tanca l'article esmentant unes paraules d'Aguas Vivas Catalá i Enriqueta García Pascual: "Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero dificilmente se puede evitar un uno sexista de la lengua sin ser feminista".

Preguntes a l’autor:

o   Quins són els límits entre l’ús del llenguatge inclusiu i el respecte cap a la institució lingüística?

o   Creus que es criminalitza el fet de seguir utilitzant el masculí genèric i els desdoblaments de paraules? En quina mesura podem seguir parlant d’aquesta manera dins l’àmbit educatiu?

o   Si tant a l’educació com a altres nivells del nostre dia a dia cada cop es vetlla més per a la igualtat, per què creus que donem tanta importància a modificar la llengua i no pas a fer altres canvis en altres institucions?

Frases destacades:

-        “Se puede ser feminista sin destrozar el lenguaje. Pero dificilmente se puede evitar un uno sexista de la lengua sin ser feminista”

-        Fent referència a les duplicacions: “... en muchos terrenos la realidad puede hacerlas ya inservibles ¡, por superades; o, peor aún, contraproducentes por cansinas.”

-        “Es la realidad la que cambia la lengua. La lengua en si misma solo puede avisar para que la realidad cambie”.

-        “Si se desprestigia el idioma, se desprestigia todo lo que a él va asociado”.