5 paraules clau: Materials didàctics, mapuzugun, ensenyament de la llengua, educació formal / informal i contextualització.
Sintesi: El següent text ens presenta un estudi sobre les llengües indígenes, que en aquest context tenen un gran pes en moltes escoles i en un gran nombre de persones; on s’analitza el material didàctic que s’utilitza en l’educació. Aquest estudi abasta l’educació formal i la informal i defensa la insuficiència o poca disponibilitat d’aquests recursos i aquests materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua. Tanmateix, l’autor destaca la poca contextualització i la poca innovació perquè els materials agradin als infants (i als no tan petits). La idea de tot i revitalitzar la llengua indígena del mapuzugun.
Estructuralment, l’autor ens fa una introducció on planteja aquests trets essencials comentats anteriorment. Tanmateix, ens destaca la importància dels materials didàctics (MD) per a l’aprenentatge de les llengües i en quins àmbits s’ha estudiat sobre el tema; destacant que el tema en concret que ell planteja no s’ha aprofundit prou. Seguidament, es contextualitza la investigació feta i es planteja la metodologia que s’empra. En aquesta s’han fet entrevistes, han treballat amb docents, etc.
Per últim, ens mostra els resultats en 5 blocs o aspectes essencials per classificar la informació obtinguda. Aquests punts són: l’origen del material i com s’elabora, les fonts i els continguts socioculturals, els tipus de material, criteris per elaborar-los i la perspectiva dels educadors en relació amb aquests materials.
En grans trets, en els resultats trobem aspectes com:
En el context formal, hi ha una varietat d’origen del material, i el procés d’elaboració implica la participació de terceres persones en diverses dinàmiques. També la participació de la comunitat local. En el context no formal també hi ha col·laboració. En ambdós contextos hi participa l’alumnat.
Tanmateix, en l’educació formal, els materials solen venir de recursos amb valor educatiu. Sovint es té en compte l’experiència personal, el context familiar, etc. Els recursos no territorialitzats no estan contextualitzats per a l’opinió de molts docents d’ambdós contextos. En l’educació no formal, les fonts són les experiències personals.
Pel que fa als materials que s’utilitzen, destaca la idea que en els contextos no formals, aquests tenen més presència de les TIC.
D’altra banda, en l’educació formal i no formal, es té en compte els coneixements previs i les diferències. L’estètica del material, també és important per motivar.
En general, els materials estan contextualitzats i amb objectius d’aprenentatge establerts pel millor assoliment dels continguts pels infants.
Pregunta a l’autor: Encara que ja es planteja una nova línia d’investigació sobre el tema; Com s’abordaria un estudi per veure els MD que es porten a terme a altres nivells i situacions? (en termes, no només d’edat sinó de necessitats educatives més específiques).
Frases destacades de la lectura:
“Al respecto, los estudios vinculados con esta temática dan cuenta de la escasa disponibilidad de estos recursos, junto con su falta de pertinència contextual.”
“El uso de MD resulta un requerimiento pedagógico clave para los procesos de enseñanza de una lengua, puesto que facilitan y conducen el aprendizaje.”
“En síntesis, estos trabajos dan cuenta de la necesidad de pensar metodologías específicas y pertinentes para cada tipo de contexto; la relevancia de los múltiples soportes de estos materiales; [...] relevancia sociocultural y política, etc.
“Al respecto, no solo las características técnicas son fundamentales, sino también las propiedades pedagógicas de los mismos.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada