Les amigues del lenguaje inclusivo

 Síntesi 

L’article afirma que utilitzar el morfema -e és una forma de visibilitzar les polítiques de génere a l’espanyol. A Argentina es va iniciar el motor de la reivindicació que va ser rebutjada pel Senat i es va estendre, impulsat pels moviments feministes a favor de la diversitat sexual. A les escoles públiques i carrers de Buenos Aires s’han començat a utilitzar. La majoria de les escoles no tenen una normativa al respecte i deixa molt a mans del professorat com actuar. Les universitats, en canvi, sì que es posicionen i sis han acceptat com a vàlides en les produccions escrites i orals. 

La RAE no ho valida perquè no entren dins de la norma de la RAE ni de varies normatives gramaticals. Al congrès, els diputats de Unidas Podemos utilitzen termes que fan referència a la col·lectivitat que respecten l’economia del llenguatge. Hi ha pocs polítics espanyols que utilitzen el morfema -e.

Grijelmo afirma que quan el masclime desaparegui i gaudim d’una igualtat entre homes i dones, la llengua deixarà de ser una qüestió important. Mentrestant, la presidenta de la Academia Arginina de las Letras, Alicia Zorrilla diu que el llenguatge inclusiu no és un llenguatge, sinó el mirall d’una posició sociopoítica. També es diu que els canvis en la llengua i l’escriptura no s’imposen des de les acadèmies sinó des de la direcció d’un moviment social. La militància pot afavorir aquests canvis, però no els pot imposar. 

A Suècia han començat a estendre el pronom “hen” que equival a “elles”, abans que els joves argentins comencessin a utilitzar la -e com a morfema neutre i a Estats Units s’utilitza el pronom “they” per designats a persones que no s’identifiquen amb un gènere en concret, es pot afirmar que ja s’ha establert en la llengua anglesa. . 

Paraules clau

• morfema -e

• llenguatge inclusiu

• economia del llenguatge 

• ideologia sociopolítica

• moviment social 

Cites

• La mayoría de colegios no tiene una normativa al respecto y deja en manos del profesorado cómo actuar.Las universidades sí que se posicionan. Hasta ahora hay seis que aceptan como válidas “las expresiones del lenguaje inclusivas y no sexistas en las producciones escritas y orales”.

• El Consejo de la Magistratura argentina habilitó a los jueces escribir con el morfema y redactará un manual para el uso de lenguaje no sexista.

• Bosque. Ya entonces, la institución, tras analizar nueve guías de lenguaje no sexista, decidió que esas recomendaciones contravenían “no solo las normas de la RAE, sino también de varias gramáticas normativas”.

• "Cuando el machismo desaparezca y disfrutemos de la igualdad total entre varones y mujeres, la lengua dejará de ser importante en estas cuestiones", remata Grijelmo.

• “La historia de las lenguas enseña (a quien la conozca un poco) que los cambios en el habla y en la escritura no se imponen desde las academias ni desde la dirección de un movimiento social, no importa cuán justas sean sus reivindicaciones”, escribió Beatriz Sarlo en octubre de 2018 en Babelia. “La militancia puede favorecer esos cambios, pero no puede imponerlos”, concluía.

Pregunta

Podries afirmar que el morfema -e es podrà incloure en el vocabulari d’una manera natural i no forçada?