No es sexista la lengua, sino su uso

 

Síntesi 

L'article afirma que la llengua no és masclista, sinó que ho és com s’utilitza. En l’article explica que no es pot equiparar la protesta cap a les paraules masclistes enfront dels maltractes, la discriminació, la ocultació o els salaris que pateixen les dones. Qui té formació en filologia, sap que les decisions lingüístiques (donar duplicacions en femení de diverses paraules) són decisions per raons històriques, etimològiques i fins i tot aleatòries. Quan la realitat canvi, aquestes mateixes paraules representaran la realitat canviada. 

Les duplicacions han servit de molt en la comunicació feminista, han influit en la consciència general. Però en moltes situacions poden fer-les ineficaces o contraproduents per l’esforç i el cansament que suposa utilitzar tot el temps duplicacions. Això es podria combatre utilitzant paraules genèriques per tal d’evitar la reiteració de les duplicacions: exemple (persona). 

També explica que el masculí genèric no fa desaparèixer, sinó que augmenta la seva importància. 

Tal i com diu Catalá i García Pascual és que el que s’ha d’analitzar és el masclisme darrere del llenguatge i no el sexisme en l’ús del llenguatge. Per exemple s’utilitza des d’una visió androcèntrica, en la qual l’home està al centre de la frase. Per exemple aquest home va acompanyat de la seva dona al cinema, i es podria canviar per aquest home i dona van al cinema junts. També es pot notar una asimetria en els noms, a l’hora de denominar les obres de pintors o escultors famosos; es pot dir “un picasso” o “un miró” però no es pot dir “un khalo”. 

Al mig de tots aquests problemes vinculats a l’ùs, es pot utilitzar el femení genèric com a solució però d’una manera natural i no forçada. 

Paraules clau

• Llengua inclusiva

• Duplicació

• Contraproduents 

• ús del llenguatge 

• canvi ç

Cites 

• Una misma estructura sintáctica da resultados distintos. ¿Por qué? Por culpa de la realidad. Cambiémosla.

• Las duplicaciones han servido de mucho en la comunicación feminista, han influido en la conciencia general; pero en muchos terrenos la realidad puede hacerlas ya inservibles, por superadas; o, peor aún, contraproducentes por cansinas. El peligro consiste en que esa sensación se dé antes de tiempo: es decir, que el cansancio llegue antes de cumplirse los objetivos que la duplicación pretende.

• El masculino genérico no la hace desaparecer, sino que agranda su importancia. Por tanto, como sostienen las profesoras y feministas Aguas Vivas Catalá y Enriqueta García Pascual, no se debe confundir la ausencia con la invisibilidad.

• En medio de todos estos problemas referidos al uso, está apuntando en él un fenómeno que permite albergar ciertas esperanzas: el femenino genérico. Pero no forzado, sino natural.

• Y también lo que defiende la profesora feminista María Ángeles Calero, partidaria de que se deshaga desde la escuela la falsa relación entre género y sexo: El género se debe considerar como un mero accidente gramatical.

Pregunta

Es podria canviar la realitat sense fer cap tipus de canvi al llenguatge?