Per què insistim a conversar per aprendre ciències?

 Síntesi 

L’article afirma que és molt important impulsar el diàleg i la conversa a les aules, sobretot en l’àmbit de ciències. No es tracta d’escoltar explicacions d’altres ni de memoritzar definicions del llibre, parlem d’una situació de grup on tothom se senti animat a expressar les idees pròpies en qualsevol moment. És una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar dels nens i nenes al raonament científic a partir de l’intercanvi de preguntes i respostes per tal que ells i elles mateixes comprovin la consistència dels seus propis raonaments. 

S’ha de conversar per entendre un món complex, compartint experiències i aprenentatges individuals es construeix una comprensió i el sentit col·lectiu de com funciona el món i dóna sentit a conceptes i fenòmens. També és una manera de connectar coneixements i a diferenciar conceptes. És important introduir idees clau de ciència en les converses, així com la continua presència del canvi en tots els fenòmens naturals i en el món, tot està canviant en tot moment. 

Per tal de dur a  terme una conversa amb sentit, els mestres han de saber quina direcció ha de prendre la conversa, quines són les idees importants que ajuden a entendre, cap a on ha d’enfocar les pregunes o identificar les aportacions que poden ajudar a acostar les idees espontànies amb les científiques. Les idees inicials dels infants que surten en una conversa poden guiar i orientar les propostes posteriors que es poden desenvolupar a l’aula. 

Paraules clau

• conversa 

• preguntes obertes

• raonament científic

• comprensió col·lectiva 

• fenòments naturals

Cites

• Una manera d’acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques és a través de la comunicació, de la conversa, de l’intercanvi de preguntes i respostes, del joc d’objecció a contraarguments, ja que, a través de la discussió i el contrast amb els altres, es comprova la consistència dels propis raonaments

• Si partim de la idea que, per aprendre, cal modificar les maneres de pensar quotidianes, necessitem tenir en compte les idees dels nostres nens i nenes. Les autores considerem els infants com a éssers capaços i potents des que neixen i que fan les pròpies interpretacions sobre els fenòmens amb què entren en contacte, és a dir, que tenen els seus propis models per interpretar els fenòmens del món (Rinaldi, 2001; Hoyuelos, 2004).

• Les preguntes han de ser obertes, que defugen la resposta única que només pot ser o correcta o incorrecta, permeten aproximar-se més fàcilment als pensaments i a les interpretacions dels infants.

Pregunta 

Creus que la conversa és suficient per tenir un aprenentatge complet sobre qualsevol tema científic o s’haura de complementar amb una activitat o explicació més extensa?